Divendres 26 de gener de 2018
a les 19.30 h (dos quarts de vuit del vespre)
Sala Polivalent del Portal del Pardo. Carrer del Portal, 2
El Vendrell
A càrrec de Josep Maria Palet Martínez, investigador senior de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona, i subdirector de la mateixa institució.
Autor de l'article "L'organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tarraco: estudi agromorfològi" publicat a Territoris antics a la Mediterrania i a la Cossetània Oriental dins les Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès (Vendrell 2001).
a les 19.30 h (dos quarts de vuit del vespre)
Sala Polivalent del Portal del Pardo. Carrer del Portal, 2
El Vendrell
A càrrec de Josep Maria Palet Martínez, investigador senior de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona, i subdirector de la mateixa institució.
Autor de l'article "L'organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tarraco: estudi agromorfològi" publicat a Territoris antics a la Mediterrania i a la Cossetània Oriental dins les Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès (Vendrell 2001).
Del 25 al 29 de gener 2018
Barcelona
Espais de Fabra i Coats i Can Fabra (Barri de Sant Andreu - carrer Sant Adrià 20)
Som Cultura Popular és un punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Els seus eixos temàtics són l'educació, la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial i els canvis socials lligats a la transformació urbana. El fòrum ofereix conferències, exposicions, tallers, actuacions, etc.
Participació de l'Institut d'Estudis Penedesencs
Dissabte 27 de gener a l'Espai Josep Bota
a les 19.00 h. (a les 7 de la tarda)
carrer Sant Adrià, 20
Barcelona
Taula rodona: El patrimoni cultural immaterial i el canvi social
Presentador: Rafel Folch Monclús (DGCPAC)
Ponents:
Barcelona
Espais de Fabra i Coats i Can Fabra (Barri de Sant Andreu - carrer Sant Adrià 20)
Som Cultura Popular és un punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Els seus eixos temàtics són l'educació, la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial i els canvis socials lligats a la transformació urbana. El fòrum ofereix conferències, exposicions, tallers, actuacions, etc.
Participació de l'Institut d'Estudis Penedesencs
Dissabte 27 de gener a l'Espai Josep Bota
a les 19.00 h. (a les 7 de la tarda)
carrer Sant Adrià, 20
Barcelona
Taula rodona: El patrimoni cultural immaterial i el canvi social
Presentador: Rafel Folch Monclús (DGCPAC)
Ponents:
- Josep Solé (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès)
- Josep Alavedra (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès)
- Montserrat Garrich (Inventari de Danses Vives de Catalunya)
- Adrià Pujol (Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Gavarres)
Programa del Fòrum "Som Cultura Popular"
Organitza:
Servei de Cltural Popular de l'Ajuntament de Barcelona
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya
Col·laboren:
Museu Etnològi de Cultures del Món de Barcelona
Federació d'Ateneus de Catalunya
Associació per a la Difusió del Folklore
Ens de l'Associacionisme Cultural Català
Presentació del llibre "Els noms de lloc i de persona de Santa Oliva"
Activitats Culturals IEP de gener 22, 2018
Dijous, 25 de gener
a les 19.00 h (a las 7 de la tarda)
Biblioteca Municipal Terra Baixa carrer Major, 18
El Vendrell
Presentació a càrrec d'Ignasi Maria Muntaner, doctor en Filologia Catalana, Josep Solé Armajach, cap de la Secció de Toponímia de l'IEP i de l'autor Joan Latorre
Acte en conveni amb l'Ajuntament del Vendrell i la Biblioteca Pública Terra Baixa
a les 19.00 h (a las 7 de la tarda)
Biblioteca Municipal Terra Baixa carrer Major, 18
El Vendrell
Presentació a càrrec d'Ignasi Maria Muntaner, doctor en Filologia Catalana, Josep Solé Armajach, cap de la Secció de Toponímia de l'IEP i de l'autor Joan Latorre
Acte en conveni amb l'Ajuntament del Vendrell i la Biblioteca Pública Terra Baixa
Dimecres, 24 de gener
a les 17.00 h (5 de la tarda)
Casal Municipal de la Gent Gran, carrer Josep Llanza, 4
Vilanova i la Geltrú
A càrrec d'Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedessencs
a les 17.00 h (5 de la tarda)
Casal Municipal de la Gent Gran, carrer Josep Llanza, 4
Vilanova i la Geltrú
A càrrec d'Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedessencs
Unió bancària europea: mesures per reduir la ràtio de préstecs dubtosos del sistema bancari europeu
La Comissió Europea acull amb satisfacció els avenços fets a la UE en la gestió dels préstecs dubtosos com a part de la feina que s’està fent a nivell nacional i europeu per reduir els riscos que encara presenten algunes entitats bancàries europees.
En el seu primer informe de situació d’ençà que els ministres d’Economia de la UE van aprovar el pla d’acció per reduir la ràtio de préstecs dubtosos, la Comissió destaca que ha baixat força a Europa la ràtio de préstecs dubtosos i hi exposa les mesures que té previst adoptar per reduir-la encara més.
Reduir la ràtio de préstecs dubtosos és molt important per al bon funcionament de la unió bancària i de la unió de mercats de capitals i per poder gaudir a la UE d’un sistema financer estable i ben integrat. A més, per enfortir el creixement econòmic europeu, és fonamental reduir la ràtio de préstecs dubtosos i evitar que en el futur es puguin tornar a acumular. Per obtenir finançament, les economies domèstiques i les empreses han de poder tenir accés a un sistema creditici fort i resistent a les crisis financeres. És cert que qui se n’ha d’ocupar, de reduir la ràtio de préstecs dubtosos, són els estats membres i les entitats bancàries, però també ho ha de fer la UE atès el potencial de contagi que tenen els préstecs de dubtós cobrament per a tota l’economia europea.
«Per evitar riscos en el sector bancari i poder enllestir finalment la unió bancària, és fonamental reduir la ràtio de préstecs dubtosos. Els esforços desplegats per les entitats bancàries, els supervisors, els estats membres i la Comissió ja estan donant fruit. Però no hem d’afluixar. Volem que les entitats bancàries de tots els estats membres de la UE recuperin tota la seva capacitat de concedir crèdits a empreses i economies domèstiques i evitar, per tant, que se’n tornin a acumular», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió Europea responsable de l’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capitals, Valdis Dombrovskis.
Principals conclusions
El primer informe de situació, que avui publiquem en forma de comunicació i d’un document de treball dels serveis de la Comissió, destaca els progressos que s’han fet recentment en els estats membres i a nivell de la UE per reduir la ràtio de préstecs dubtosos. S’hi palesa l’evolució positiva que presenten les ràtios decreixents dels préstecs dubtosos i les ràtios creixents de cobertura de riscos, una evolució que s’ha anat consolidant durant el segon semestre del 2017.
A més, val a dir el següent:
· Les ràtios de préstecs dubtosos han anat baixant a gairebé tots els estats membres tot i que la situació varia força d’un estat membre a un altre. A la UE la ràtio global de préstecs dubtosos ha disminuït fins al 4,6 % (Q2 2017), la qual cosa suposa una baixada de gairebé un punt percentual anual, i un terç des del Q4 2014.
· Les dades demostren que la reducció del risc s’està consolidant en el sistema bancari europeu; per tant, si reduïm i compartim el risc, podrem enllestir del tot la unió bancària.
· L’informe també demostra que la UE va per bon camí en l’aplicació del pla d’acció del Consell.
A la primavera la Comissió proposarà d’aprovar un paquet de mesures per reduir encara més el nombre de préstecs dubtosos i evitar en el futur la seva acumulació. El paquet de mesures se centrarà en quatre àmbits:
i) supervisió,
ii) reforma dels instruments de reestructuració, insolvència i cobrament de deutes,
iii) creació de mercats secundaris per als actius devaluats,
iv) i reestructuració del sistema bancari.
L’actuació en aquests àmbits s’hauria de fer a nivell nacional i, quan escaigui, a nivell de la Unió.
La Comissió també demana als estats membres i al Parlament Europeu que tanquin ràpidament un acord sobre la proposta de la Comissió relativa a la insolvència de les empreses que va presentar el mes de novembre del 2016 per ajudar les empreses amb dificultats financeres a reestructurar-se ben abans de fer cap fallida. Tot plegat ha generat procediments d’insolvència molt més eficaços.
Rerefons
Com que els préstecs dubtosos són un dels principals riscos heretats del passat que encara pateix el sistema bancari europeu, el mes d’octubre del 2017 la Comissió va proposar de concedir més importància a les mesures de reducció dels préstecs dubtosos reduint i repartint els riscos. En els últims mesos aquesta proposta ha estat acollida molt favorablement pel Parlament Europeu i pel Consell.
La ràtio de préstecs dubtosos ha disminuït un terç des del 2014 i encara avui continua la seva tendència descendent, però el fet que encara hi hagi una gran bossa de préstecs dubtosos pot fer perillar el creixement econòmic d’alguns estats membres, la rendibilitat d’algunes entitats bancàries i la seva capacitat de concedir préstecs a les economies domèstiques i a les empreses. Val a dir que la principal responsabilitat a l’hora de reduir la ràtio de préstecs dubtosos és competència dels estats membres i dels bancs afectats, però, tot i així, en una unió monetària en què les economies dels estats membres estan tan interrelacionades i es poden contagiar l’una a l’altra, la UE té lògicament molt d’interès a reduir les ràtios de préstecs dubtosos que encara resten. La Comissió ha plantejat aquesta qüestió als estats membres afectats en el context de la coordinació de les polítiques econòmiques, és a dir, en el Semestre Europeu.
El mes de juliol del 2017 el Consell va aprovar l’esmentat pla d’acció per reduir la ràtio de préstecs dubtosos, un pla d’acció que insta les diverses institucions, Comissió Europea inclosa, a prendre les mesures més escaients per fer front als reptes que planteja a Europa la ràtio tan alta de préstecs dubtosos que encara existeix. A més, el Consell va decidir fer balanç de l’evolució dels préstecs dubtosos a la Unió sobre la base d’un informe que va demanar a la Comissió. Arran d’això, la Comissió va anunciar en la seva comunicació de l’11 d’octubre del 2017 sobre l’enllestiment de la unió bancària que prepararia un paquet de mesures per lluitar contra el problema dels préstecs dubtosos a Europa. A més a més, el 6 de desembre del 2017 la Comissió també va presentar un full de ruta amb mesures concretes per aprofundir encara més la unió econòmica i monetària europea.
Nota de premsa
La Comissió Europea ha proposat avui noves normes perquè els Estats membres tinguin més flexibilitat a l'hora de fixar els tipus de l'impost sobre el valor afegit i per crear un marc fiscal més favorable per a les pimes
Tipus d'IVA
Amb les noves normes, a més del tipus normal de l'IVA del 15 %, els estats membres podran establir:
· dos tipus diferents entre el 5 % i el 15 %,
· un tipus entre el 0 % i el 5 %,
· un tipus del 0 en% («tipus nul») (béns exempts de l'IVA).
Les propostes d'avui són la darrera etapa de la revisió general de la normativa de l'IVA per part de la Comissió Europea, amb la creació d'una àrea comuna de l'IVA a la UE per reduir dràsticament les pèrdues pel frau de l'IVA, que són de 50.000 milions l'any a la UE. La revisió també busca millorar les condicions per a les empreses i assegurar els ingressos públics.
Les normes de la UE sobre l'IVA acordades per tots els Estats membres el 1992 han quedat desfasades i són massa restrictives. Permeten als estats membres aplicar tipus d'IVA reduïts només sobre uns pocs sectors i productes. Alhora, els països de la UE consideren els tipus de l'IVA com un instrument útil per aconseguir alguns dels seus objectius polítics. La Comissió ara està complint el seu compromís de donar més autonomia als Estats membres sobre els tipus de l'IVA. Els països estaran en una situació més equitativa pel que fa a algunes excepcions contemplades en la normativa, conegudes com a derogacions en matèria de l'IVA.
La Comissió també aborda el problema de les petites i mitjanes empreses que afronten uns costos desproporcionats pel compliment de la normativa de l'IVA. Les empreses que operen en d'altres països tenen uns costos de compliment amb la legislació sobre l'IVA un 11% superiors a les que ho fan només al seu país, i la situació perjudica sobretot les empreses més petites. Això ha demostrat ser un obstacle al creixement, tenint en compte que les pimes representen el 98% de les companyies a la UE. També es proposa que més companyies puguin acollir-se a unes normes de l'IVA simplificades, una possibilitat que ara només està disponible per als negocis més petits. En conjunt, els costos de compliment amb la normativa de l'IVA es reduiran un 18% l'any.
El vicepresident responsable de l'Euro i del Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, ha declarat: "fa tres mesos la Comissió va proposar una reforma global de les normes de l'IVA per avançar cap a un règim definitiu de l'IVA. Això implica introduir el principi que l'IVA es pagui al país de destinació. Les propostes d'avui sobre el tipus de l'IVA han d'entrar en vigor tan bon punt el règim definitiu estigui en marxa".
El comissari d'Afers Econòmics i Financers, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici, ha afegit: "avui avancem un pas més en la creació d'una àrea única de l'IVA a Europa, amb normes més simples pels Estats membres i les nostres empreses. Aquestes propostes donaran als països de la UE més llibertat per aplicar tipus reduïts de l'IVA a productes i serveis específics. Alhora, reduiran tràmits burocràtics per a les petites empreses que operen en d'altres països de la UE, ajudant-les a créixer i crear llocs de treball. En resum: calien unes normes comunes per al funcionament del mercat únic i calia més flexibilitat perquè els governs puguin reflectir les seves preferències polítiques a través dels tipus de l'IVA".
Més flexibilitat
Actualment els estats membres poden aplicar un tipus reduït, no inferior al 5%, a dues categories diferents de productes. Alguns estats membres també aplicant tipus superreduits en el marc d'excepcions específiques.
§ La complexa llista actual de béns i serveis als quals es poden aplicar tipus reduïts es derogarà i se substituirà per una nova llista de productes (com ara armes, begudes alcohòliques, jocs d'atzar i tabac) als quals sempre s'haurà d'aplicar el tipus normal del 15% o un tipus superior. Per tal de preservar els ingressos públics, els estats membres també hauran de garantir que el tipus mitjà ponderat de l'IVA sigui de com a mínim el 12%.
El nou règim significa que tots els béns als quals actualment s'apliquen tipus diferents del tipus normal d'IVA es poden mantenir.
Reducció de les despeses de compliment de la normativa en matèria de l'IVA per a les pimes
Segons la normativa actual, els Estats membres poden eximir de l'IVA les vendes de les petites empreses, sempre i quan aquestes no sobrepassin un determinat volum de negoci anual, que varia d'un país a un altre. Per tant, les pimes que estan en expansió perden aquesta possibilitat un cop superen un determinat topall d'ingressos. A més, només poden acollir-se a aquesta excepció les empreses que operen únicament a nivell nacional. Per tant, les petites i mitjanes empreses que operen dins de la UE no estan en igualtat de condicions.
La nova normativa mantindrà els límits màxims vigents per a l'aplicació de l'exempció i introduirà:
· un límit màxim de dos milions d'euros d'ingressos a tota la UE, per sota del qual les petites empreses es podran acollir a mesures de simplificació, independentment que s'hagin beneficiat o no d'una exempció de l'IVA.
· la possibilitat pels Estats membres d'alliberar les petites empreses exemptes de l'IVA de les obligacions en matèria de l'IVA pel que fa a la identificació, la facturació, la comptabilitat i les declaracions.
· Un límit màxim de volum de negocis de 100.000 euros que permeti a les empreses que operin en més d'un estat membre acollir-se a l'exempció de l'IVA
Aquestes propostes legislatives es presentaran ara al Parlament Europeu i al Comitè Econòmic i Social Europeu per a consulta, i al Consell per la seva adopció.
Antecedents
Les mesures proposades desenvolupen els principis fonamentals del nou i definitiu espai únic de l'IVA de la UE que es van proposar l'octubre de 2017, així com també Pla d'acció sobre l'IVA presentat l'abril de 2016.
El sistema comú de l'impost europeu sobre el valor afegir (IVA) juga un paper important al mercat únic europeu. L'Iva és una font d'ingressos important i creixent a la UE, que va proporcionar el 2015 més d'un bilió d'euros, és a dir, el 7 % del PIB de la UE. A més, un dels recursos propis de la UE es basa en l'IVA. El sistema actual de l'IVA data de 1993 i va ser concebut com un sistema transitori.
