Dissabte 14 de maig.
Vilafranca del Penedès
Claustre de Sant Francesc.


Anna Maria de Saavedra i Macià va ser poeta, traductora i professora. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona l'any 1928, amb sis matrícules d'honor.  

Va publicar obra a nombroses revistes i l'any 1925 es va incorporà, al consell de redacció de la "Revista de Poesia", era l'única dona que en formava part.  

A Barcelona es reunia amb d'altres literats a la sala Parés i va conèixer a Clementina Arderiu, Tomàs Gaés i Joaquim Folguera, entre d'altres. També freqüentava la Sala Dalmau on es feien sessions del Grup de Teatre dels Poetes.

L'any 1927  la Fundació Bernat Metge  va encarregar a  Anna Maria de Saavedra i a Adela M. Trepat, una traducció adaptada a prosa de les Heroides d'Ovidi. El treball va obtenir unes crítiques molt favorables i com a conseqüència els van encarregar la traducció i adaptació de les Metamorfosis del mateix autor. Aquesta darrere obra es va publicar en tres volums entre el 1929 i el 1932.

Va ser professora de català i de llatí a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya entre el 1932 i el 1939.
L'any 1932 tradueix en col·laboració amb Marià Manent, Jaume Bofill iFerro, Maria Carratalà i Carles Riba "Egmont" de Goethe.

Va continuar amb la seva tasca de traductora, però aquest cop en castellà, així l'any 1954 traduirà  "Historia de la literatura Griega" de Quintino Cataudella i  l'any 1960 "Introducción a Ramón Llull" (1960); i amb Freancisco  de P. Samaranch la "Antología de Ramón Llull" l'any 1961, prologada per Miquel Batllori.  Posteriorment, a l'any 1987  publicarà "Autobiografia y Libro del amigo y del amado" també de Ramon Llull.

Va morir l'any 2001 a Barcelona. L'any anterior havia deixat a la Biblioteca de Catalunya vint-i-dos manuscrits de poemes escrits per ella.


Programa de la Jornada:

09.00 - 09.30  Rebuda dels participants i benvinguda a càrrec de Xell Montserrat, regidora d'Ensenyament i Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

09.30 - 10.00 "La gran propietat vitícola a principis del segle XX a la comarca del Penedès". Josep Colomé Ferrer, historiador i professor a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB

10.00 - 10.30 "Anna Maria de Saavedra. De la mirada a la paraula". Joan Cuscó Clarasó, professor d'estètica de la UB.

10.30 - 11.00 "Anna Maria de Saavedra. Una veu retrobada en el temps". Pilar García Sedas, llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Crítica literària i historiadora de l'art.

11.00 - 11.30 Pausa

11.30 - 12.00 "Anna Maria de Saavedra. Una intel·lectual moderna". Neus Real Mercadal, membre del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB

12.00 - 12-30 "Anna Maria de Saavedra, llatinista i traductora d'Ovidi". Victòria Alsina Keith, filòloga, traductora i professora del Departament de Traducció i Ciències de Llenguatge de la UPF.

12.30 - 13.00 "Anna Maria de Saavedra, poeta moderna". Vinyet Panyella Balcells, bibliotecària, escriptora i directora dels Museus de Sitges.

13.30 - 13.30 Lectura de poemes a càrrec d'Anna Gual Vendrell.



Durant la jornada es podran adquirir exemplars del llibre "Anna Maria de Saavedra. Obra poètica, 1919-1929, editada per Ramón Nadal, l'any 2001.

L'assistència a la jornada és gratuïta, però cal inscriure-s'hi
cultura@vilafranca.org
Tel 93 890 04 59


Organitza Ajuntament de Vilafranca del Penedès
amb la col·laboració de:
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya Vinseum
 Institut d'Estudis Penedesencs.

El proper dissabte els amants de la literatura tenen una cita de gran interès amb motiu d’aquesta novena edició d’unes jornades, que malgrat tots les dificultats, continua oferint any rere any una oportunitat per a endinsar-se en el món de la literatura més enllà de les grans campanyes de marketing  lligades al món dels best sellers.

Les temàtiques de les taules que es desenvoluparant el proper dissabte són:
Literatura híbrida: altres cuines literàries. 
Amb Marçal Font Espí, Miquel Otero  i Juan Soto Ivars.
Modera José Luis Espina. 
S'inciará a les 11 hores.




Literatura infantil i juvenil: públics i continguts.
Amb Susana Vallejo, Maite Carranza, Àngel Burgas i Elisenda Roca
Modera: Mª Dolores García Pastor
S'iniciarà a les 12:30 hores

Editors: noves propostes en temps de canvi
Amb Olga Martínez (Editorial Candaya), Gabriel Bravo (Editorial Morsa) i Francesc Mestres (El cep i la nansa Edicions)
Modera: José Luis Espina
S'iniciará a les 17 hores

Sèries de TV: literatura en pantalla
Amb Jorge Carrión i Alberto Rey
Modera: José Luis Espina
S'iniciará a les 18:30 hores

Cal destacar molt especialment la difícil tasca de les petites editorials, més properes a l'ideal de l'editor de principis de segle XX, compromés amb la literatura i allunyat de comportament purament mercantilistes, que encara continuen presents en el teixit cultural del país  i que contribueixen de manera essencial a l'existència de vies per a publicar obres que d'altra manera resultarien més complex poder trobar al mercat.

El passat divendres, a la inauguració de l'exposició "Vanished Dreams" de Pilar Baumann, vaig tenir el plaer de poder parlar uns instants amb José Luis Espina, motor i ànima de Visor 13. El que vull destacar d'aquella conversa és el fet que la constància i l'entusiasme han sigut dos elements vitals per aconseguir que al Vendrell es pugi gaudir d'unes jornades dignes de un Tarragona o un Barcelona, per la seva qualitat i per la participació de destacades personalitats del món de la literatura.

L'entrada i assistència és gratuïta, i durant tot el dia es pot apropar-se per assitir a una, a varies o a totes les taules.

Sovint el cinema utilitza la literatura com argument per a les seves pel•lícules, en aquest cas, la pel•lícula parteix de la trobada a la Universitat del grup d’estudiants on destacaven els futurs poetes Allen Ginsberg, Jack Kerouac i Williams Burroughs, la manera en que van encarar un enfrontament obert amb el militarisme (la II Guerra Mundial havia acabat l’any 1945 amb l’experiència de les dues bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki), el materialisme econòmic (les conseqüències de la gran depressió restaven fresques a la memòria històrica de la societat americana) i la repressió sexual, i la seva incursió en experiències que trencaven la visió del que era políticament correcte per aquella època el final dels anys 40 i  la dècada dels 50 als Estats Units, així aquest estudiants de la Universitat de Columbia, van experimenta amb les drogues, van assumir les alternatives sexuals i es van interessar per les religions orientals.

Kerouac Autor foto: Tom Palumbo

L’origen del nom: 
Aquest moviment social i literari va ser denominat com la “Generació Beat” arrel de la frase l’any 1948 va introduir Jack Kerouac per a definir una joventut inconformista i “underground”, apareix durant una conversa amb l’escriptor John Clellon Holmes. (qui publicaria el 1952 un article al New York Times Magazine amb el títol “This is the Beat Generation”, i la frase va fer fortuna).  Cal cercar el seu origen en l’expressió “beaten down”, que volia dir cansat o abatut, aquesta expressió era col•loquial entre la comunitat Afro-Americana, però  Keruac partint d’aquesta imatge va alterar el seu significat original i li va incloure d’altres connotacions de manera que va passar a considerar que incloïa el significat “optimista” o “beatífic” o en relació a la música “estar a la ona”, després s’anirien trobant altres possibles significats, així Ginsberg al pròleg del llibre “The Beat Book”, ofereix alternatives com “acabat”, “obert”; de la mateixa manera que d’altres tendències van voler unir la “Beat Generation”, amb el comunisme amb contracció “Beatnik” basada en les paraules Beat i Sputnik, el primer satèl•lit enviat per la Unisó Soviètica a l’espai.

Burroughs l'any 1983 Foto: Chukh Patch

El moment de la trobada
El centre de trobada d’aquesta generació beat va ser la Universitat de Columbia, on van coincidir Kerouac, Ginsberg, Carr, Chase i d’altres, i una part del seu desenvolupament – considerat sovint com anti-acadèmic – va ser en realitat una resposta a professors com Lionel Trilling o Mark Van Doren.
En aquest context Burrougs va fer entrar dins del grup a David Kammerer, qui es va enamorar de Lucien Carr, qui a la vegada va conèixer a Edie Parker qui era la núvia de Kerouac. El 13 d’agost de 1944, Carr va matar a Kammerer amb un ganivet de Boy Scout, al Parc Riverside, al•legant com a justificació que es va tractar d’un acte de defensa pròpia.
Aquest incident va ser recollir dos cops per Kerouac dins les seves obres a  “The Town and the City” la seva primera novel•la i a ” Vanity Duluoz”  (La Vanitat dels Duluoz) la seva darrera novel•la (1968).  I en col•laboració amb Burroughs ho va fer a “And the Hippos Were Boiled in Their Tanks”.
Com a poetes Allen Ginsberg va publicar “Howl” al 1956, una obra  Keruac “On the Road” (A la Carretera), el 1957 i Burroughs “Naked Lunch” al 1959.

Ginsberg i Orfovsky Foto de Herbert Riscje (1978)

Trencant barreres: 
Es precisament “Howl” la que va provocar una sacsejada de tal intensitat que va provocar que portessin a Ginsberg davant els tribunals per considerar que el poema era obscè, perquè tractava de la homosexualitat de Ginsberg, de la seva relació amb diversos homes i especialment amb Peter Orfovsky, qui seria el seu company al llarg de la seva vida.  Cal destacar la intel•ligent i ben comprès sentit del que significa la llibertat d’expressió que va oferir el jutge Clayton W. Horn en dir a la sentència: “Quina mena de llibertat de premsa o d’expressió hi hauria si només es pogués fer servir un vocabulari carregat d’eufemismes innocus i insulses?”   L’any 2010 es va portar al cinema l’enrenou produït pel judici, a les hores James Franco va fer de Ginsberg (Juerga hasta el Fin 2013) i Todd Rotondi feia de Kerouac precisament amb el títol del seu poema Howl.

Kill Your Darlings:
Hores d’ara encara no està previst que s’estreni a Espanya aquesta nova pel•lícula titulada Kill Your Darlings (que podem traduir per mata a qui estimes) que ha dirigit John Kokridas, un jove director que ha aconseguit aplegar un bon nombre de joves actors per donar vida als protagonistes de la Generació Beat.
La pel•lícula ha participat als festivals de Sundance on va ser nominat al Gran Premi del Jurat, al London Film Festival, sent nominat per la direcció al UK Films Talent Award i va obtenir el premi com a Director a seguir la seva obra, al Palms Spring International Film Festival.  També va participar al Festival de Venècia.
Carr, és interpretat per Dane DeHaan (Chronicle 2012), qui matarà a Kammerer interpretat per Michael C. Hall (el protagonista de la sèrie de TV Dexter), Kerouac és interpretat per Jack Huston (Royce King a Eclipse);  Burroughs és inerpretat per Ben Foster (The Mechanic) Elisabeth Olsen  (Luces Rojas, 2012) interpreta a Edie Parker,  el professor Steeves és interpretat per John Cullum (l’amo del Rick Bar a Doctor en Alaska, també actuen Kyra Sedgwick (sèrie de TV The Closer) o Jennifer Jason Leigh  (inoblidable pels amants de la literatura pel seu paper de Dorothy Parker a “La Sra. Parker i el Cercle Viciós). El paper de Gingsber l’interpreta Daniel Radcliffe, (Harry Potter, La Dona de Negre) qui per a donar més credibilitat a la seva interpretació, apareix amb el cabell arrissat i amb els ulls de color castany.

Parlant d’adaptacions d’obres literàries on ha estat participant també en Daniel Radcliffe, trobem, “Horns”, una de ciència ficció, basada en la novel•la del mateix títol de Joe Hill (fill d’Stephen King; la segona temporada de “Diari d’un Jove Doctor” una comèdia negra, on el personatge es parla amb si mateix en dos etapes diferents de la seva vida, de jove i ja home madur (interpretat per Jon Ham (Madmen) basat en l’obra de Mijail Bulgakov.

Com no es coneix quan arribaran al cinema o bé la sèrie en emissió lliure, us deixo uns enllaços per anar fent boca.

Aquest vídeo no es recomanable per menors de 16 anys ni per a persones sensibles, hi ha escenes amb molte sang, encara que sigui "sang de pel·lícula" i d'altres escenes dures, com correspon al llibre que serveix de base a la sèrie.
(Hem substituït l'enllaç per un de nou amb imatges menys dures) Altre vídeo, aquest cop sobre l'adaptació de "Horns"

Avui a les 19:30 hores, la nostra amiga Maica Duaigües farà una lectura de la seva obra a l’Ateneu Barcelonès, dins dels actes que programa la ACEC, (Associació Col•legial d’Escriptors de Catalunya).

Aquesta associació reuneix autors de tots els camps de les lletres – escriptors, traductors, recopiladors, crítics literaris – que escriuen en qualsevol llengua, i que han volgut formar part d’aquesta institució, sorgida de la iniciativa dels propis autors.


Dimecres, 23 de Maig
A les 19:30 hores
Aula dels Escriptors
5è pis de l'Ateneu Barcelonès
Canuda, 6,
08002   Barcelona

Ceràmica de Roser Oter, sèrie Lectors Foto: Dolores García Martínez  (llum d'ambient sense flash)

En un maridatge entre literatura i art Es podrà gaudir de les ceràmiques d' Eulàlia Oliver i Roser Oter. Peces inspirades en les paraules, els escrits, els llibres,… Peces evocadores, que inciten a viatjar en la lectura i en el paisatge de la memòria..


Dissabte 9 de juny a les 20:30 h
 A més de l’exposició es podrà fruir del plaer de la literatura, de la mà de COIA VALLS, entrevistada pel periodista Pere Sallent entorn al seu llibre “El Mercader” (Edicions B), amb la lectura del monòleg “Paraules”.

Dissabte 16  a les 20:30 h.
De la ma d’IRAIDA LLUCIÀ, pintora i il•lustradora podrem fer un apropament , de la manera més senzilla, de com podem fer el nostre propi conte il•lustrat.

Amb l' entorn de vinyes a l' antiga masia del s.XVII ubicada a Santa Oliva, gaudirem d' quest meridatge tant especial que ens farà despertar tots els sentits.

Aquestes vetllades ens acompanyaran amb caves Miquel Pons i Celler Avgvstvs Forum. I la col.laboració de llibreria Mitjans que ens oferirà el llibre de la Coia Valls per qui el vogui adquirir.

HORARI EXPOSICIONS:
Dissabtes 9 i 16 de juny, de 20 h a  22 h del vespre.
Diumenges 10 i 17 de juny de 12 h  a 14 h  del  migdia

 Amb la participació de Carme Riera, Camil•la Pérez Salva, Mercè Insenser i Maite Prades tindrà lloc dijous 15 de març a les 19.30 hores, a Vilanova i la Geltrú a la Biblioteca del Museu Victor Balaguer (Victor Balaguer s/n).

La introducció la durà a terme l’escriptora Teresa Costa-Gramunt i la moderació serà a càrrec de Mireia Rosich, directora del Museu Victor Balaguer

Centrada en la vida i obra d’algunes de les més destacades escriptores  de la literatura catalana i universal que van transformar maneres i trencar límits.

En cada panell dedicat a una autora es recull la seva fotografia (o dibuix al•lusiu a la mateixa si pertany a temps on no existia la tècnica fotogràfica) un breu relat de la seva vida i un retall d’alguna de les seves obres.

D’entre aquestes breus pinzellades de l’obra de cada una, en una jornada com la del Dia Internacional de la Dona pot ser sigui la més escaient aquest pensament de Maria Mercè Marçal:
A l’atzar agraeixo tres dons, haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. (Cau de llunes. 1977)

La exposició es podrà visitar fins el 16 de març en horari de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores, al Centre Cívic Ernest Lluch.

Relació d’autores:
La Reina de Mallorca (1320 – 1372)
Isabel de Villena (1430 – 1490)
Pilar Maspons i Labrós  (Maria de Bell-lloch;  1841 – 1907)
Dolors Monserdà i Vidal (1845 – 1919)
Caterina Albert i Paradís (Victor Català; 1869 – 1966)
M. Antonia Salvà i Ripoll (1869 – 1958)
Aurora Bertrana i Salazar (1899 – 1974)
Cateria Arderiu i Voltas (1889 – 1976)
M. Teresa Vernet i Real (1907 – 1974)
Mercè Rodoreda i Gurgui (1908 – 1981)
Rosa Leveroni i Valls (1910 – 1985)
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918 – 1991)
Montserrat Roig i Fransitorra (1946 – 1991 )
Maria Mercè Marçal i Serra (1952 – 1998)