Concert dels organistes del Vendrell i conferència de Nativitat Castejón sobre l’amistat perdurable de Benvingut Socies i Pau Casals dins l’acte “Els organistes del Vendrell” / Concierto de los organistas del Vendrell y Conferencia de Natividad Castejón sobre "Benvigut Socias y Pablo Casals, una amistad perdurable" / Concert by the organists of El Vendrell and conference by Nativitat Castejón on Benvingut Socias and Pablo Casals, an enduring friendship.

de novembre 12, 2023

Sant Jaume dels Domenys, 12 de novembre de 2023
María Dolores García Martínez (esguarddedona)
Versión en Castellano
English Version

 

El passat dia 27 d’octubre els amics de L’Orgue del Vendrell ens van convocar a una nova jornada dedicada a continuar posant en valor i en difondre la gran joia que és l’orgue barroc de l’església parroquial del Vendrell.

L'acte va ser presentat per Adela Gea. 

Com us deixo al peu el vídeo de l’acte, no passaré a la descripció de l'acte, però si vull fer algunes reflexions.


Text al peu de la fotografia.

Participants en l'acte d'inauguració de l'orgue restaurat davant la porta de l'església parroquial del Vendrell. A primera fila, d'esquerra a dreta: Pau Gomis, mestre de música i organista de la vila, Josep Ramon, editor del setmanari El Baix Penedès, Emili Figueras, alcalde, membres de la comissió gestora. Benvingut Socias, Pau Casals , Silvio Puggina, orguener i Bonaventura Dini. A segona fila, d'esquerra a dreta: Josep Güell, fuster, mossèn Salvador Ritort, organista de la catedral de Tarragona i Manuel Travessa, rector de la parròquia. El Vendrell 27 de juliol de 1929. Fotografia Güisens. Arxiu Comarcal Baix Penedès. Col·lecció Impremta Ramon. 

Benvingut Socias, amb jaqueta blanca (chaqueta blanca; white jacket)
Pau Casals, amb vestit blanc (traje blanco, white suit)
Bonaventura Dini, pantalons blancs (pantalones blancos, white pants)


No  deixar de ser sorprenent que en una població més aviat petita com era El Vendrell que a finals del segle XIX no arribava als 5.000 habitants, veiessin la llum tres grans músics en pocs mesos de diferència:  (per ordre de naixement)  Bonaventura Dini (1876 – 1936), Pau Casals(1876 – 1973) i Benvingut Socias (1877 – 1952), i que tinguessin una vocació tan intensa i un desenvolupament tant en paral·lel ja que tots tres van ser alumnes de Carles Casals; tots tres van estudiar en algun moment a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, van mantenir posteriorment una relació d’amistat al llarg de les seves vides, i van col·laborar entre ells. Amb tot cal reconèixer que la immensa figura de Casals hagi deixar a Socias i a Dini a l’ombra. Però El Vendrell es pot ventar d’haver sigut la seva vila natal d’aquest tres notables músics. Des de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, amb la Nativitat Castejón al capdavant, es fa una tasca notable per fer ben visibles les tres figures d’aquests músics, i molt especialment en relació a Benvingut Socias i a Bonaventura Dini contribuir a que la pols de l'oblit no ens faci perdre el seu record, perquè ben al contrari es mereixen ser reconeguts i valorats.  

Quant al concert d’orgue, que va anar a càrrec de Joan Marc Ferret, Salvador Guasch, Jordi Lluís Guitart, Josep María Guitart, Ferran Herrero, Àlex Jordi i Albert Solé, voldria destacar alguns aspectes. Com ara, La dificultat que té l’orgue quant a l’ajust correcte de la tonalitat per part de l’intèrpret, una petita diferència de punt i el so canvia de manera que el efecte emocional que causa sentir la música és ben diferent. O bé la sort que té el Vendrell de comptar amb un grup d’organistes tan nombrós perquè són el present que fa possible la vitalitat musical entorn a un orgue que per les seves característiques és un patrimoni excepcional. (Enllaç a la crònica de la conferència sobre Carles Casals i l’orgue del Vendrell); i encara més la sort que té el Vendrell de tenir entre els seus organistes un jove com Ferran Herrero, amb unes aptituds i actituds que li auguren un gran futur; així com l’encert d’organitzar aquests concerts –que segons va explicar Adela Gea, en aquesta ocasió feia el nombre cent que ella presentava d’ençà que es va fer la darrera restauració – perquè, tal com ella mateixa va explicar, permet sentir a l’orgue músiques que no són de la litúrgia i que d’altre manera no es podrien escoltar.

El Vendrell reuneix a dia d’avui un nucli de persones amants de la música, professionals o no de la música, que fan que la vila tingui una vitalitat musical que ha d’ajudar a fer que el Vendrell internacionalment sigui encara més valorat i reconegut com a focus imprescindible de la música clàssica arreu del món.

Tornant a l’acte concret del passat dia 27 d’octubre, aquest formava part de les celebracions del cinquantenari de la mort de Pau Casals, i sabent l’estima del Mestre per aquest compositor, Johann Sebastian Bach (1685 – 1750 va ser l’autor més present amb  quatre títols:  “Jesus, meine Zuversicht” (Preludi coral) interpretada per Jordi Lluís Guitart; la coral “Varer unser im, Himmerlreich”, BWV 762 i  “Preludi i Fuga en Si bemoll Major”, BWV 560, ambdues interpretades per Salvador Guasch;  Preludi i Fuga en Do menor”, BWV 549 a càrrec de Ferran Herrero qui també va tocar la “Chacona en Fa menor” de J. Pachelbel (1653-1706)  i la “Chaconne mit variationen” de George Friederick Haendel (1685-1759).

El segon grup de peces van correspondre a obres del finals del segle XIX i principis del segle XX amb “Adagietto de la 5à Simfonia de Gustav Mahler (1860-1911)  i “Pavana” de M. Ravel (1875-1937) a càrrec d’Alex Jordi. D’autors contemporanis vam escoltar “Fanfarre” de Darwin Wolford (1936) tocada per Jordi Lluís Guitart i “Colors of the Wind” d’Stephen Schawartz (1948) i Alan Menken (1949) a càrrec de Joan Marc Ferret.

Dos dels organistes van interpretar peces pròpies, Josep M. Guitart amb “Petita improvisació sobre la cançó Muntanyes regalades, partint de la coneguda cançó popular catalana; i Albert Solé amb “Just abans de laudes” (Cançons de la Roda del temps).

De Pau Casals, Albert Solé va oferir el “Glòria a Déu” de l’oratori “El Pessebre” que va aixecar una llarga ovació en record de Pau Casals. 


En acabar l'acte es va lliurar als assistents la reproducció d'una tarja postal escrita i signada per Pau Casals adreçada a Benvigut Socias. L’original es troba a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i forma part del Fons Benvingut Socias.

Nota de esguarddedona

Guilhermina Suggia va ser una extraordinària violoncel·lista que  va trencar motllos, començant per tocar el violoncel amb la mateixa  posició que els homes, a més va ser la primera dona que va actuar com a sol·lista a la sala Gewandhaus a Leipzing; i va ser la persona más joven en aconseguir-ho" (Enllaç a un article de Muy interesante dedicat a ella). 



Castellano

El pasado 27 de octubre los amigos del Órgano del Vendrell nos convocaron a una nueva jornada dedicada a continuar poniendo en valor la gran joya que es el órgano barroco de la iglesia parroquial del Vendrell.

Descripción del acto.

Adela Gea fue la encargada de presentar el acto, quien destaco que el concierto era un recuerdo al hecho que Benvingut Socias fue nombrado organista honorario del órgano del Vendrell el año 1941. También destaco el papel del organista en la iglesia católica, luterana, anglicana y en la mayoría de las iglesias reformadas; y que en el caso del Vendrell se trata de personas que de manera altruista toquen en los diversos actos litúrgicos o en las visitas que se realizan al templo. Afirmo que el origen de los conciertos de órgano que programa la asociación contribuyen a agradecerles esta labor y a facilitar que puedan tocar músicas que no forman parte de la liturgia. Este era el concierto número 100 que presentaba Adela Gea, desde que el 2010 se restauró por última vez el órgano. Cada concierto responde a la voluntad de la asociación de mantener vivo el magnífico patrimonio que representa el órgano.




A continuación, intervino Nativitat Castejón para ofrecernos la conferencia “Benvingut Socias y Pablo Casals, una amistad perdurable”.

Resumen de la conferencia:


Carrusel de imagenes del contenido de la conferencia
Carousel of images of the conference content

Benvingut Socias había nacido en El Vendrell en 1877, un año después que Pablo Casals. Socias se quedó huérfano a los tres años. Su madre se casó tres años después en segundas nupcias con el veterinario de la villa, Llorenç Arbós Gavaldà a quien considerará siempre Socias como un verdadero padre. Socias, Casals i Benvingut Dini se conocieron en la escuela, así consta en la biografía que escribió de Casals Eulalia Vives, en la que recoge las declaraciones de Casals al respecto. Gracias a la investigación realizada por Natividad Castejón sabemos que se trataba de la escuela municipal y que tuvieron como profesores a Francesc Calafell i a Paulí Bayer Coll. Pero también tuvieron en común que los tres estudiaron música con Carles Casals, padre de Pablo Casals, quien era organista de la iglesia parroquial. (Enlace a Carles Casals i el órgano del Vendrell).  

Benvingut Socias estudió posteriormente en la Escolanía de Montserrat y después en el Escuela Municipal de Música de Barcelona, a la que también va Pablo Casals, que entonces se encontraba en la calle Lledó (un edificio histórico con restos de la muralla romana de Barcelona y que fue remodelado en el período barroco, que aún existe como sede de un hotel que ha recuperado todos estos aspectos históricos). En 1893, se organizó una velada musical en casa de los padres de Socias, en la que se ya se interpretan obras escritas por Benvingut Socias que tiene en ese momento dieciséis años; eran obras que había compuesto durante su estancia en la Escolania de Montserrat.  En 1894 escribe, durante sus vacaciones en El Vendrell, una obra de órgano para a Pablo Casals (pieza que ha sido interpretada un par de veces en el órgano del Vendrell actualmente y que –interpretada por Josep Mateu–   forma parte del CD que acompaña el libro ”Benvingut Socias Mercadé (1877-1952, un músic vendrellenc per descubrir” (2019) obra de Nativitat Castejón. En 1895 en el acto de bendición y bautizo de la campana refundida de la iglesia, con ese motivo se celebra una actuación musical en casa de Josep Maria Álvarez Fuster y Dolors Ribas Escofet, que eran los padrinos de la campana, en el que interviene. En 1897 se celebró en el Casino Circo, una velada literaria y musical con la presencia de personajes como Ramon Ramon i Vidales, Joan Ramon i Soler, Valentí Carner, Benvingut Socias y Pablo Casals. Entre 1898 y 1903 es profesor auxiliar de piano en la Escuela Municipal de Música de Barcelona, pero dejará este trabajo estable para dedicarse a ser concertista de piano y compositor. En esta época Benvingut Socias conocerá a Blanca Bonastre con quien se casará en 1899 en la Iglesia del Belén de Barcelona, y en el año 1900 recibirán como herencia la finca La Plana en El Vendrell. Casals mientras tanto conocería a Guilhermina Suggia con quien tendría una relación desde 1905 hasta 1912, ambas parejas fueron grandes amigas.

En 1906 Socias acompaña a Casals en los conciertos que se celebran en Barcelona con la orquesta de la Asociación Musical de Barcelona dirigida por Joan Lamote de Grignon y que tienen lugar en el Teatro Principal. En noviembre de ese año Socias se traslada a París, ciudad en que la Casals le abre las puertas, así en 1907 actuará en la Sala Berlioz y en 1908 en la Sala Pleyel.  Mientras en El Vendrell en 1906 se escucha por primera vez tocar a una “Cobla” y sentirse las sardanas en directo y en 1908 con motivo de la Fiesta Mayor se celebrará el primer concurso de sardanas y ambos músicos, Socias y Casals, deciden volver al Vendrell, participar y ofrecer las sardanas que ellos componen las ofrecen a la Beneficencia Local, porque se publican (de hecho en Barcelona la publica Musical Emporium de Josep Maria Llobet, quien era íntimo amigo de Socias y en El Vendrell lo hace Ramon Germans);  Socias escribe “Planyivola” y Casals “Festivola”. Ese mismo año ofreceran un concierto benéfico en el que participaran como Casals, Socias, Dini y María Guillermina Suggia de Casals, (así aparece en nombre recogido en el cartel). En octubre de ese año Casals y Socias actúan en el Palau de la Música Catalana, será la primera vez que Socias lo haga. A finales 1908 Socias inicia una gira europea i en 1909 se embarca hacia Nueva York para hacer la que será su única gira americana.  Ese mismo año Casals recibirá la autorización del ayuntamiento para construir la casa en Sant Salvador (la que hoy acoge el Museu Pau Casals). En 1910 Socias se embarca hacia Inglaterra y volverá al Vendrell el 1911. (En este punto acabaó la conferencia)

Acabada la conferencia se dio paso al concierto.

(Podéis escuchar el concierto en el vídeo que hay al  final del texto en catalán. Empieza en el minuto 30:51)

Como el acto formaba parte de las celebraciones del cincuentenario del fallecimiento de Pablo Casals y conociendo la admiración que sentía por Johann Sebastian Bach (1685- 1750), este fue el autor más presente con cuatro títulos  “Jesus, meine Zuversicht” (Preludio coral) interpretada por Jordi Lluís Guitart; la coral “Varer unser im, Himmerlreich”, BWV 762 y  “Preludio y Fuga en Si bemol Mayor”, BWV 560,  interpretadas por Salvador Guasch;  Preludio y Fuga en Do menor”, BWV 549 a cargo de Ferran Herrero quien también  toco  la “Chacona en Fa menor” de J. Pachelbel (1653-1706)  i la “Chaconne mit variationen” de George Friederick Haendel (1685-1759) que interpretó Josep Maria Guitart.

El segundo grupo de piezas correspondía a obras de finales del XIX y principios del XX con el “Adagio de la 5ª Sinfonía de Gustav Mahler (1860 – 1911) y la “Pavana” de Maurice Ravel (1875 – 1937) que interpretó Alex Jordi. De autores contemporáneos se pudo escuchar “Fanfarre”2 de Darwin Wolford (1936), a cargo de Jordi Lluís Guitart y “Colors of the Wind” de Stephen Schawartz (1948) y Alan Menken (1949) que interpretó Joan Marc Ferret.

Para concluir el concierto Albert Solé interpretó “Gloria a Dios” del Oratorio El Pessebre de Pablo Casals, precedida por “Justo antes de Laudes”  (Canciones de la Rueda del Tiempo) obra del propio Solé.

Algunas reflexiones a raíz del acto

No deja de ser sorprendente que en una población como El Vendrell que a finales del siglo XIX contaba con menos de 5000 habitantes fuera el lugar de nacimiento con pocos meses de diferencia de tres grandes músicos: (por orden de nacimiento) Bonaventura Dini (1876 – 1936), Pablo Casals (1876 – 1973) y Benvingut Socias (1877 – 1952) y que tuvieran una vocación tan intensa y un desarrollo tan en paralelo porque los tres tuvieron como primer profesor de música a Carles Casals, los tres estudiaron en la Escuela Municipal de Música de Barcelona, y a la vez mantuvieron su amistad toda la vida, colaborando también entre ellos. Y aunque hay que reconocer que la inmensa figura de Casals ha eclipsado un poco a Socias y a Dini; però  El Vendrell puede presumir con toda justicia y sin faltar a la verdad, que es la villa natal de tres notables músicos. Y también hay que reconocer que desde el Arxiu Comarcal del Baix Penedès, con Nativitat Castejón a la cabeza, se hace una tarea intensa para hacer visibles a los tres , especialmente en relación a Socias y Dini y así contribuir a que el olvido no nos haga perder su recuerdo, porque merecen ser reconocidos y valorados.

En cuanto al concierto, en el que intervinieron, Joan Marc Ferret, Salvador Guasch, Jordi Lluís Guitart, Josep Maria Guitart, Ferran Herrero, Àlex Jordi y Albert Solé, deseo destacar algunos aspectos. Como por ejemplo la dificultad que tiene el órgano en relación a ajustar correctamente la tonalidad por parte del intérprete, una pequeña diferencia y el sonido cambia de manera que el efecto emocional que causa sentir su música es muy diferente. O bien la suerte que tiene El Vendrell de contar con un grupo tan numeroso de organistas porque son el presente que hace posible la vitalidad musical entorno a un órgano que por sus características es un patrimonio excepcional. (Enlace con la crónica de la conferencia sobre Carles Casals y el órgano del Vendrell), una suerte reforzada por el hecho de tener entre ellos a un joven organista como Ferran Herrero, con unas aptitudes y actitudes que le auguran un gran futuro; así como el acierto de organizar estos conciertos que permiten poder escuchar composiciones que no forman parte de la liturgia y que de esta forma se pueden sentir interpretadas en el órgano.

El Vendrell reúne hoy día un núcleo de personas amantes de la música, profesionales o no de la música, que hacen que la villa tenga una vitalidad musical que ha de contribuir a que El Vendrell sea internacionalmente aún más valorado y reconocido como centro reconocido por su programación en música clásica.

Al acabar el acto se regaló a los asistentes una reproducción de una tarjeta postal escrita y firmada por Pablo Casals, dirigida a Benvigut Socias. El original se encuentra depositado en el Arxiu Comarcal del Baix Penedès y forma parte del Fondo Benvingut Socias.  

El acto fue organizado por la asociación l'Orgue del Vendrell; con el apoyo de la Direcció General de Patrimonio Cultural de la Generalitat de Catalunya: Arxiu Comarcal del Baix Penedès, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Baix Penedès, el Ayuntamiento del Vendrell con la col·laboración de la Iglesia Parroquial de Sant Salvador del Vendrell. 


Nota de esguarddedona

Guilhermina Suggia fue una extraordinaria chelista que rompió moldes, desde tocar el chelo en la misma posición que los hombres, a ser la primera mujer que actuó como solista en la sala Gewandhaus de Leipzing, siendo la persona más joven en conseguirlo" (Enlace a un artículo de Muy interesante dedicado a ella). 


English

On 27 October,  the Association of Friends of the Organ of el Vendrell (L'Orgue del Vendrell) offered a new event. On this occasion, a lecture by Nativitat Castejon Director of the Arxiu Comarcal del Baix Penedès on the relationship between Benvingut Socias and Pau Casals and followed by an organ concert.

Summary of the act

The purpose of the event was to remember that Benvingut Socias was appointed organist of honour of El Vendrell in 1941.

The presentation was given by Adela Gea. She explained the important role the organist has played in the Catholic, Lutheran, Anglican, and much of the Reformed Church.

In El Vendrell there is a large group of organists who work for free at liturgical events or during church visits.

The concerts, like that night, started in 2010 after the last restoration of the organ.

That night was the 100th concert presented by Adela Gea. In these concerts, organists can play music different, non-liturgical music. 

The association wants the concerts to be an opportunity to showcase the impressive quality of the Baroque Organ of El Vendrell.

Summary of the lecture

You can see a carousel of images of the conference content in castellano part. 

Benvingut Socias was born in El Vendrell in 1877, one year after Casals. Socias was an orphaned at the age of three.

When he was six years old, his mother married the village veterinarian Llorenç Arbós Gavaldà, for Benvingut he was always his father.

Socias, Casals and Benvingut Dini have knew each other at the school; as Casals himself explained and Eulalia Vives wrote in her book biography of Casals. Nativitat Castejon investigated what this school was. It was the municipal school. Their teachers were Francesc Calafell and Paulí Bayer Coll. They also had the same music teacher: Carles Casals, the father of Pablo Casals.

Benvingut Socias continued his musical training at the Escolania of Montserrat, and later at the Municipal School of Music of Barcelona (Escola Municipal de Música de Barcelona). Casals also attended this same school. (The school was in a historic building with parts of the Roman Wall of Barcelona and others from the Baroque period; today it is a hotel that has recovered all this historical legacy).

In 1893 there was a concert in Socias’ parents’ house and he performed some of his own compositions. He was sixteen years old. The compositions were made during his stay in Montserrat.

In 1894 during his holidays in El Vendrell he wrote an organ composition for Pablo Casals. (This piece has been played twice in our time in the organ of El Vendrell and forms part of the CD that accompanies the book "Benvingut Socias Mercadé (1877-1952), un music vendrellenc per descubrir (2019) (Benvingut Socias Mercadé (1877 – 19952) an undiscovered musician from El Vendrell) by Nativitat Castejon". The piece on the disc was performed by Josep Mateu).

In 1895 the refounded church bell was blessed and baptised. The godparents were Josep Maria Álvarez Fuster and Dolors Ribas Escofet, and for this, and a concert was held in their house with Benvingut Socias.

In 1897 a literary and musical evening was held at the "Casino Circo", with Ramon Ramon i Vidales (he wrote folk tales and sketches), Joan Ramon i Soler (cultural facilitator and columnist), Valentí Carner Soler (writer and poet), Benvingut Socias and Pablo Casals, among others.

Between 1898 and 1903 Benvingut Socias was an assistant piano teacher at The Municipal School of Music in Barcelona, but he left this job because he wanted to become a concert pianist and composer, so he needed time to prepare himself. He preferred to leave a stable job and develop his vocation as a pianist and composer.  It was around this time that Benvingut Socias  met Blanca Bonastre and married her in 1899 in the Church of Belén in Barcelona. For his part, Pablo Casals met Ghilhermina Suggia (cellist) when she was a teenage cello student and they met again in 1905, when she was twenty years old. From then until 1912 they maintained a relationship. The two couples were very good friends.

In 1906 Socias accompanied Casals in concerts in Barcelona with the orchestra "Asociación Musical de Barcelona" directed by Joan Lamote de Grignon at the Teatro Principal.  This same year, in November, Socias travelled to Paris, and Casals opened all the doors to him. In 1907 Socias performed at Salle Berlioz and in 1908 at Salle Pleyel.

Also in 1906 was the first time that El Vendrell had a concert by a "Cobla" (a typical Catalan instrumental ensemble that performs sardanas. (The cobla is usually made up of eleven musicians: a piccolo and tambourine, two treble, two tenoras (a wind instrument similar to the double reed oboe), two trumpets, two flugelhorns, a trombone and a double bass). It was the first time that the people of El Vendrell were able to hear sardanas being played in their town.

In 1908, El Vendrell held its first sardana competition as a part of the Fiesta Mayor. Socias and Casals returned to El Vendrell and took part in it. Socias wrote "Planyivola" and Casals "Festivola". Both sardanas were edited and the profits were transferred to the local charity. They were published by Musical Emporion of Josep Maria Llobet (great friend of Socias) in Barcelona and by Ramon Germans in El Vendrell.

That same year a benefit concert was given by Casals, Socials Dini, and Guillermina Suggia de Casals (the poster said exactly this name as if she was Casals' wife). And in October Casals and Socias played for the first time at the Palau de la Música Catalana.

At the end 1908 Socias began his first European tour, and the following year he travelled to Nueva York and made his first and only tour in America; in 1911 he travelled to London and returned to El Vendrell in 1911.

Meanwhile, in 1909 the Town Council offered permission to build the house in Sant Salvador, in that time the only house on the beach; today this house is the Pau Casals Museum.

The conference ended at this point.

Esguarddedona note

Guilhermina Suggia was an incredible cellist who broke boundaries, for example she played the with the same leg position as men. And she was the first woman to play as a soloist in the Gewandhaus in Leipzing, and the youngest person to do so.)

 

The concert

(You can listen to it in the video at the end of the Catalan part. It starts at minute 30:51)

The event was part of the celebrations of the 50th anniversary of the death of Pau Casals. Knowing the love for Bach by Casals, four of the pieces were by this composer:  “Jesus, meine Zuversicht” (Choral Prelude) performed by Jordi Lluís Guitart; the chorale “Varer unser im, Himmerlreich”, BWV 762 and “Prelude and Fugue in B-flat Major”, BWV 560, performed by Salvador Guasch; Prelude and Fugue in C minor”, BWV 549 performed by Ferran Herrero who also played the “Chaconne in F minor” by J. Pachelbel (1653-1706) and the “Chaconne mit variationen” by George Friederick Handel (1685-1759) performed by Josep Maria Guitart.

The second group of pieces was from the end of the 19th century and the start of the 20th century:  Adagio from the 5th Symphony by Gustav Mahler (1860 – 1911) and the “Pavane” by Maurice Ravel (1875 – 1937) performed by Alex Jordi. From contemporary composers, we could hear “Fanfarre”2 by Darwin Wolford (1936), performed by Jordi Lluís Guitart, and “Colors of the Wind” by Stephen Schawartz (1948) and Alan Menken (1949), performed by Joan Marc Ferret.

The concert ended with Albert Solé performing "Gloria a Dios" (Glory to God) from the Oratory El Pessebre by Pablo Casals, preceded by his own composition "Justo antes de Laudes" (Just before Lauds) from “Canciones de la Rueda del Tiempo” (Songs from the Wheel of Time).

Some reflections on this event

It is surprising that El Vendrell, a village of less than 5,000 inhabitants at the end of the 19th century, was the birthplace of three great musicians. Within a few months Bonaventura Dini (1876 - 1936), Pablo Casals (1876 - 1973) and Benvingut Socias (1877 - 1952) were born (in chronological order). All of them had a passionate vocation for music, and developed their careers in parallel. Their first music teacher was Carles Casals. All of them were pupils at the Municipal School of Music in Barcelona (Escuela Municipal de Música de Barcelona). And they also were good friends throughout their lives.  No doubt the great figure of Casals eclipses, and still eclipses, Socias and Dini. But El Vendrell can say with certainty that it is a birthplace of three great musicians. We must recognise that the Arxiu Comarcal del Baix Penedès, with Nativitat Castejon at the head, works hard to make all them visible, especially with Socias and DIni, trying to stop them from being forgotten. Socias and Dini deserve to be more recognized and valued.

The concert was performed by Joan Marc Ferret, Salvador Guasch, Jordi Lluís Guitart, Josep Maria Guitart, Ferran Herrero, and Albert Solé. I would like to highlight some aspects:

The difficulty in setting the correct key on the organ:  There are few distances between tonalities and the differences change the sound and the emotional effect produced by the music.

Or having a large number of organists, because they can show the exceptional quality of the organ of El Vendrell (Link to Carles Casals and the organ of El Vendrell).

Or the luck to have such a young organist as Ferran Herrero because with his skills and attitudes he will have a great future.

Or the right decision to organise such concerts, because we can listen to pieces on the organ that do not belong to religious liturgy.

El Vendrell today has a large group of music lovers, music professional or not, who make  El Vendrell a town with a high musical vitality and work to ensure that El Vendrell is highly recognised as a centre for classical music.

At the end of the event, a reproduction of a postcard, written and signed by Pablo Casals, to Benvingut Socias was presented as a gift. The original postcard is deposited in the Arxiu Comarcal del Baix Penedès. It is part of the Benvingut Socias Fund. 

The event was organised by L’Orgue del Vendrell (El Vendrell Organ Association), with the support of the Directorate of Cultural Heritage: Regional Archive of Baix Penedès, the Provincial Council of Tarragona, the Regional Council of Baix Penedès, the Vendrell City Council with the collaboration of the Parish Church of Sant Salvador del Vendrell.

 .



You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars