Obra d'Antoni Madeyiski (1898)

Em causa un profund dolor veure les imatges del comportament que els seguidors de tres equips de futbol europeus han tingut aquest darrers dies. Eren imatges en què homes que han gastat una petita fortuna per seguir el seu equip de futbol es burlaven cruelment de persones necessitades. Totes les persones que van ser víctimes d'aquests atacs estaven pidolant. La major part eren dones, a Barcelona la víctima va ser un home que tenia una evident dificultat per poder caminar degut a la malformació de les seves cames.

Em resulta impossible no sentir una profunda pena davant aquestes situacions. També un profund dolor, i un cert terror perquè em recorda aquells comportaments que entres els anys 30 i 50 van donar-se a una Europa on alguns consideraven que la seva ideologia, per ser millor que la dels altres, els permetia d'agredir o matar  al diferent.

Des d'aquí vull agrair la denuncia que d'aquests fets ha fet, de manera destacada, el programa 8 al dia.

Així mateix em colpeix l'inoperancia d'una Unió Europea, unes Nacions Unides i en general tots els estats del món, per la manera en què s'està tractan el tema dels refugiats.

El problema és global i la solució també ho és.

Existeix una emergència humanitària, que entre tots, incloent el món àrab, s'hauria d'haver aturat, després ja s'hagués pogut cercar les opcions duradores perquè poguessin retornar a les seves vides prèvies a la guerra.