Vista de la sala en un moment de l'actuació de la Coral Rierol Foto:Vicenç López

El passat dimecres va tenir lloc a la sala d’actes de l’Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Jaume dels Domenys l’acte organitzat per La Llinyola, associació de dones de SJD per celebrar aquestes dues diades.

Com ja es tradicional van comptar amb la participació de la Coral Rierol, qui va obrir l’acte amb una sèrie d’interpretacions on els més petits van mostrar l’evolució de la seva preparació en el món del cant. Van estar dirigits per Rosa Rafeques i Ester Batlle.

Marcel·lina Grau i Juan Carlos Borrego Foto: Dolors Garcia

A continuació Juan Carlos Borrego Pérez va presentar el seu llibre “Excursions a peu pels castells del Penedès”. L'acte el va presentar per part de La Llinyola per  Marcel·lina Grau.

Un llibre que és una guia perquè conté 18 rutes, un catàleg que descriu 47 peces entre els castells, les masies fortificades, les torres de guaita i torres de defensa, de entre el segle X i XIII, i una rica aportació  per apropar-se a com era la vida quan el Penedès era de fet la frontera del comtat per mitjà dels narradors de contarelles que van de castell en castell explicant llegendes, que l’autor utilitza com element integrador de l’obra.
L’autor Juan Carlos Borrego va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1967, és l’autor també del llibre El Penedès Llegendari i co-autor amb Pilar Carbó  de la Guia de camp dels arbres i arbusts del Garraf, i de Cafè amb Sal, obra literària amb la que va obtenir el XXI premi Ciutat de Mollerusa. Així mateix col•labora amb revistes de viatges i muntanya com “Natura i Aventura”, “Vèrtex” o “Collado Sur”.
 

Stefano Maria Cingolani, es un historiador expert en temes medievals. Nascut a Roma l’any 1956 es doctor en filologia romànica per la Universitat La Sapienza de Roma. Especialista en historiografia i literatura catalana dels segles X al XIV, ha publicat un gran nombre d’obres que abasten des de l’edició crítica de “Lo Somni” de Bernat Metge; fins a la seva obra més recent Pere el Gran, Vida, actes i paraules, que en aquest moments es troba en procés d’una nova edició per l’èxit de vendes que ha tingut.
També és autor de “Joan Rois de Corella. La importància de dir-se honest”, amb la que va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig; “Le storie dei longobardi dall’origine a Paolo Diacono”, “Bernant Desclot i les dues redaccions de la crònica”, “La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques”; Historiografia, propaganda i comunicació” i “Jaume I. Història i Mite”.

Conferència a càrrec de Stefano Maria Gingolani i de Marina Miquel i Vives. L’acte va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, va ser presentat per Raimon Gusi, regidor de Cultura,  amb l’assistència de l’alcalde del municipi Pere Regull i diversos regidors;  i va estar organitzat amb la col•laboració de l’IEP.


Stefano Maria Cingolani va centrar la seva conferència en l’anàlisi de la documentació i la crònica de Bernat Desclos entorn els darrers dies de la vida del rei Pere el Gran, i la seva mort a Vilafranca del Penedès. En les constants contradiccions que en ells si troben, lligades probablement a la situació política que es vivia.

Pere havia estat un rei que s’havia enfrontat al poder del regne de Nàpols, de Ferança i del Papat per tal de fer realitat els seus projectes. La seva mort, afectava tants aspectes que fins i tot es va crear un codicil per afegir al seu testament, un document totalment fals, que conté una mena de reconeixement dels seus errors i que deixava les coses com si mai hagués conquerit Sicília, un document que de fet no es va creure ningú, ni en aquell temps.

Cingolani va explica que la figura d’un rei d’aquells temps , tenint present els mitjans de comunicació de l’època, es dibuixava sobretot per la creació d’una imatge necessàriament interessada, ja que la possibilitat de saber d’ell era puntual, per una de les visites que pogués fer a una ciutat. En el cas de Pere el Gran, a qui va definir com a un “personatge molt complex, decidit, autoritari, amb una gran capacitat de planificar i dur a terme els seus objectius polítics, rei d’un país petit, que va desafiar i va guanyar als reines de Nàpols i França”, els cronistes el van descriure com un cavaller perquè les seves característiques esdevinguessin plenes virtuts.

Seguint les explicacions ofertes per Cingolani, porta a voler llegir el llibre on amb més extensió es pot conèixer millor aquest personatge històric, controvertit, poc acceptat en al seva època, que va ser Pere el Gran.


Marina Miquel i Vives és la cap d’àrea de la secció Monuments del Museu d’Història de Catalunya. La seva intervenció va versa sobre el procés de l’obertura de la tomba de Pere el Gran

El proper dia 7 de maig es durà a terme la Festa de la Lliga Contra el Càncer al Baix Penedès, enguany a Banyeres del Penedès, ja que cada any l’acollida la fa un municipi diferent de la nostra comarca. És una festa oberta a tothom i que pretén de fet oferir suport i ànims a tots el que d’una manera o un altre pateixen de prop la malaltia o lluiten cada dia contra ella.

Són molts els factors encara desconeguts entorn a les moltes varietats que es presenten, però algunes coses ja es coneixen i alguns estils de vida semblen més recomanables que altres per prova d’allunyar el risc de patir aquesta malatia.


Existeix de fet un Codi Europeu contra el Càncer amb unes poques però clares ides:
No fumar
Limitar el consum d’alcohol
Menjar fruites, verdures i cereals.
Evitar l’obesitat, fent un exercici regular i moderat i una alimentació baixa en calories.
Fer exercici moderat i regular, caminar és un gran exercici a l’abast de tothom i amb  mitja hora al dia ja ofereix efectes beneficiosos
Tenir cura a l’hora de prendre el sol, no fer exposicions perllongades, evitar les cremades, ser especialment curosos amb els infants.
Evitar les substàncies cancerígenes. La seriositat dels responsables de les indústries per evitar el seu ús, el control des de l’Administració Pública, que hi hagi una bona informació respecte a quines són per evitar el consum; tot es necessari per evitar que es facin servir i es consumeixin sense saber-ho.
Compte amb l’hepatitis B. De fet el codi europeu arriba a recomanar la vacunació preventiva.
Detecció precoç del càncer, tant de coll d’úter (dones a partir dels 25 anys) o de mama (dones a partir dels 50 anys)  i en els homes és molt important la detecció del càncer colorectal a partir del 50 anys.


Senyals d’alerta que cap tenir presents i cal consultar amb el vostre metge:
Si us noteu un bony
Una ferida que no es tanca (fins i tot a la boca)
Una piga que canvia de forma, mida o color
Perdre sang de manera anormal.
To o ronquera permanent
Alteracions intestinals o urinàries
Pèrdua anormal de pes.

Altre cop el temps irregular i l’amenaça de pluja van fer que hi hagués canvis el programa previst d’aquesta festa, en la qual la Coral Rierol té sempre un paper destacat.
Enguany han hagut de dur a terme les seves interpretacions dins la capella de l’ermita, cosa que limita el nombre de persones que han pogut seguir-la.
L’ermita dels Arquets està documentada des del 1636 (segle XVII) tot i que ha sofert moltes reformes al llarg dels anys. Té una sola nau amb coberta de fusta amb dos arcs de mig punt reforçats amb contraforts. Al segle XIX van refer la façana on podem trobar una inscripció de data 1821. Va ser cremada l’any 36 i reconstruïda als anys cinquanta.
Dilluns 25 d'abril de 2011

Malgrat la inseguretat atmosfèrica, aquest passat diumenge, es va poder dur a terme la festa, tot i que l’esmorzar popular es va tenir que fer dins una nau i que el recorregut, degut a l’amenaça de pluja va ser molt ràpid. Així mateix es va veure afectat el nombre de participants, però com sempre els que van acudir van poder fruir de la bona acollida, la bona organització, l’entusiasme, i el poder compartir d’una afecció comuna.

D’altre costat diumenge dia 1 de maig tindrà lloc a Valls la XIV Trobada de la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni en el qual està previs que participin més de cent carruatges i fins a cinc-cents cavalls. Una oportunitat per gaudir de nou de l’espectacle dels Tres Tombs.
Diumenge, 24 d'Abril 2011

Dins els actes de foment de la lectura es va iniciar el passat 9 d’abril una nova edició de Lletres al Camp, una acció que l'any 2005 es va dur terme per primera vegada.  Sempre es vol fer coincidir aquesta acció dins la quinzena de celebració de la Diada de Sant Jordi.

Gràcies a la col•laboració entre la Fundació del FCBarcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, s’han repartit al Camp Nou uns punts de llibre on per un cantó es podia trobar el missatge de la jornada “Lletres al Camp, Llegir ens fa lliures”, la fotografia d’un conegut autor o autora, un dels seus darrers títols publicats, una breu biografia i una breu referència al llibre en qüestió, per l’altre costat un camp de gespa verda sobre el qual es pot llegir una frase de l’autor o autora al que es dedica el punt de llibre junt a una esquema d’una jugada de futbol.

La llista d’autors que han participat han sigut (per ordre alfabétic):

• Joan Daniel Bezsonoff, premi Lletra d’Or per la novel•la Una educació francesa (Editorial L’Avenç).
• Màrius Carol, premi de narrativa Maria Àngels Anglada per la novel•la L’home dels pijames de seda (Editorial Columna).
• Joan Cavallé, premi de la Crítica per l’obra de teatre Peus descalços sota la lluna d’agost (Arola Editors).
• Antoni Clapés, premi de poesia Cavall Verd i Premi Cadaqués Quima Jaume per La llum i el no-res (Editorial Meteora).
• Jaume Creus, premi Crítica Serra d’Or de traducció per Poesia completa d’Anna Akhmàtova (Edicions de 1984).
• Carles Miralles, premi de la Crítica Catalana pel llibre de poemes L’ombra dels dies roja (Edicions 62).
• Vicenç Pagès Jordà, premi de novel•la Joan Crexells per Els jugadors de whist (Editorial Empúries).
• Dolors Pellicer, premi de narrativa infantil de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de filologia de València per La selva en vers (Edicions Bromera).
• Miquel de Palol, Premi Nacional de Literatura i Premi Crítica Serra d'Or de novel•la por El testament d’Alcestis (Editorial Empúries).

• Jaume C. Pons Alorda, premi El temps de les cireres pel llibre de poemes Cilici (Editorial Moll).
• Cèlia Sanchez-Mústich, premi Crítica Serra d’Or de poesia per A la taula del mig (Editorial Moll).