Veure una recreació de com era i treballava el mag del suspens Hitch (com li diu la seva dona) amb aquella minuciositat de recreació de l’època, amb actors que treballen al servei del guió és, al menys per a mi, un plaer.
Reconec que soc una enamorada dels actors i actrius britànics, no tenen aquella lluentor de les estrelles però et solen garantir un treball polit on desapareixen per deixar surar el personatge, de manera que et deixes portar per la història que explica la pel•lícula com si poguessis veure pel fort d’un pany un fet real que estigués passant en aquell moment.
No es tracta per tant d’una pel•lícula que vulgui atrapar-te amb efectes especials, ni convertint aquesta invasió de la vida privada dels Hitchcock-Reville, en un programa de safareig de televisió groga, sinó apropar-te unes persones que podrien ser els teus veïns de reals que semblen.
No és tampoc un retrat que cerqui engrandir el personatge, ni la personalitat de Hitchcock, el presenta amb llums i ombres, però sobretot el presenta dependent de manera suma de la seva dona, qui a l’ombra és no només la seva força, sinó el punt que dona aquella aura de genialitat del director.
D’altre costat comprovar la recreació d’actors de l’època que treballaven per fer Psicosis permet creure que en Anthony Perkins a tornat, perquè James D’Arcy li reprodueix els gest i els moviments de mans tant típics de Perkins, no ja a les pel•lícules, sinó en la seva vida real.
Anthony Hopkins i Hellen Mirren com sempre s’esvaeixen per fer el personatge, de manera que et creus les reaccions compulsives del director i la relació de dependència quasi maternal que hi ha entre ell i la seva dona Alma Reville.
Ganster Squad
Un grup secret de policies liderats per dos sergents, treballen junt per expulsar al cap de la màfia Mickey Cohen.
Sean Penn (El Árbol de la Vida; Mi Nombre es Harvey Milk; Casa a la Espia...) és Mickey Cohen , un actor més que adient per donar vida al personatge; li acompanyen Ryan Gosling (Drive, Crazy Stupid Love, Los Idus de Marzo...) en el paper de sargent Jerry Wooters; Josh Brolin (Men in Black 3) és el sargent John O’Mara; Emma Stone és Grace Faraday (ara mateix se la pot veure també a Movie 43 fent de Verònica; també va treballar junt amb Ryan Gosling a Crazy, Stupid, Love).
El director és Ruben Fleischer, que ve de la televisió amb incursions al cine amb Bienvenidos a Zombieland i 30 minutos o menos. La música és d’Steve Jablonsky qui ha posat música a la sèrie de TV Mujeres Desesperades, al cinema ho va fer a Battleship així com els diversos lliuraments de Transformers; abans havia musicat Pesadilla en Elm Street (2010), Viernes 13 (2009) o La Matanza de Texas: el Origen (2006).
Mamá
Annabel i Lucas han d’enfrontar-se amb el repte de recuperar les seves nebodes que han estat cinc anys perdudes en un bosc.
Tot i que està dirigida per Andrés Muchietti qui també és el guionista (com Andy Muschietti; l’altre co-guionista és Neil Cross), es presenta amb l’apadrinament de Guillermo del Toro.
Està interpretada per Jessica Chastain en el paper d’Annabel, el paper de Mamá ho fa Javier Botet actor espanyol que ha intervingut a les diverses Rec, també a Balada Triste de Trompeta i va participar en dos capítols del Internado a la sèrie de TV; i a La Que Se Avecina va interpretar un paper al capítol Un Pique, un Show y un Cuenco Tibetano fent el Patillas. El paperde Lucas l’interpreta Nikolaj Coster-Waldau (El Reino de los Cielos, Headhunters; també va ser Jaime Lannister a Juego de Tronos a la sèrie de TV.
La música és de Fernando Velázquez (Lo Imposible, Los Ojos de Julia i Spanish Movie, entre d’altres).Us deixo la versió del trailer en anglès.
El Último Desafío
Blancanieves
Hitchcock
El Lado Bueno de las Cosas
 |
| Autora de la fotografia: Sílvia Cóppulo |
Sota el títol de: Una mirada a la premsa Sílvia Cóppula, comunicadora amb nombrosos premis, oferirà una ponència al llarg del dinar que tindrà lloc el proper 13 de febrer, a les 13h, al Restaurant El Vivero, a Sitges.
La periodista farà una mirada a la premsa i al paper dels mitjans de comunicació en un moment excepcional com el que estem vivint. Cóppulo és directora de la consultoria ECOS i com a locutora radiofònica avui lidera les audiències del cap de setmana, amb El Suplement, a Catalunya Ràdio, amb 468.000 oients.
El Dimecres de l’ADEG té un format de ponència, dinar i col·loqui. Tot just aquest mes de febrer fa 19 anys que es va iniciar aquest cicle mensual, per la qual cosa ja són més de 200 les sessions que composen el seu historial.
La sessió del proper 13 de febrer és oberta a tothom. El preu és de 35 € per als socis de l’ADEG i 50 € per als no-socis (dinar i dossier inclosos). Cal fer la inscripció al tel. 902 106 700 o bé mitjançant el formulari que es troba a http://www.adeg.cat/cat/
El cicle dels Dimecres de l’ADEG rep el patrocini de VinsdeCatalunya.cat
La Comissió Europea ha adoptat avui dues propostes destinades a reforçar les normes de la UE sobre transferències de fons i contra el blanqueig de capitals. Les amenaces associades al blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme evolucionen constantment, i això obliga a actualitzar amb regularitat les normes existents.
El comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, ha declarat que “la Unió és capdavantera en els esforços internacionals contra el blanqueig dels productes del delicte. Els fluxos de diner negre poden afectar a l’estabilitat i a la reputació del sector financer i el terrorisme sacseja els fonaments de la nostra societat. Per aturar el blanqueig de diners pot ser útil complementar el Dret penal amb un esforç preventiu a través del sistema financer. El nostre objectiu és proposar normes clares que reforcin la vigilància que ja fan els bancs, els advocats, els contables i tots els professionals afectats”.
La comissària d’Afers d’Interior, Cecilia Malmström, ha destacat que “a la nostra economia no hi ha lloc per al diner negre, tant si prové de la droga com del comerç il·legal d’armes o del tràfic de persones. Ens hem d’assegurar que la delinqüència organitzada no pugui blanquejar els seus fons a través del sistema bancari o del sector dels jocs d’atzar. Per protegir l’economia legal, especialment en temps de crisi, no hi ha d’haver cap llacuna jurídica que puguin aprofitar les organitzacions delictives o terroristes. Els nostres bancs no han de ser mai bugaderies de diners de la màfia ni permetre el finançament del terrorisme”.
Les mesures adoptades avui, que en complementen d’altres que la Comissió ha adoptat o planejat contra la delinqüència, la corrupció i l’evasió fiscal, són:
· Una Directiva de prevenció de l’ús del sistema financer per blanquejar diners i per finançar el terrorisme.
· Un Reglament sobre la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons a fi de garantir-ne la traçabilitat.
Les dues propostes tenen totalment en compte les últimes recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI)[1] (vegeu MEMO/12/246), organisme mundial de lluita contra el blanqueig de diners, i fins i tot les superen en una sèrie d’àmbits a fi de promoure les normes més estrictes possibles.
Més concretament, les dues propostes preveuen un plantejament més específic i centrat en el risc.
En particular, la nova Directiva:
· Augmenta la claredat i la coherència de les normes a tots els Estats membres:
· Establint un mecanisme clar d’identificació dels titulars i disposant que les empreses mantinguin un registre de la identitat de les persones que estiguin realment darrere l’empresa.
· Millorant la claredat i la transparència de les normes de deguda diligència davant els clients, a fi que hi hagi uns controls i procediments adequats que garanteixin un millor coneixement dels clients i una millor comprensió del caràcter dels seus negocis. En particular, és important estar segurs que els procediments simplificats no es percebin erròniament com a exempcions de les obligacions de deguda diligència davant els clients.
· Ampliant les disposicions que afecten a les persones políticament exposades (és a dir, les persones que poden representar un risc més gran a causa dels seus càrrecs) a les de l’àmbit “interior” (residents als Estats membres de la UE), a més de les “estrangeres” i les que treballen en organitzacions internacionals. S’hi inclouen els caps d’Estat, els membres dels governs, els parlamentaris i els jutges dels tribunals suprems.
· Amplia l’àmbit d’aplicació per afrontar les noves amenaces i punts vulnerables:
· Garantint, per exemple, la cobertura del sector dels jocs d’atzar (la Directiva anterior només s’aplicava als casinos) i incloent una referència explícita als delictes fiscals.
· Promou normes més rigoroses contra el blanqueig de diners:
· Establint uns requisits més estrictes que els del GAFI, perquè s’aplica a totes les persones que comerciïn amb bens o prestin serveis pagables en efectiu per valor de 7.500 euros o més, això perquè alguns sectors han indicat que el valor actual de 15.000 euros és insuficient. La Directiva s’aplicarà ara a aquestes persones, que hauran de complir l’obligació de deguda diligència davant els clients, mantenir registres, efectuar controls interns i notificar les operacions sospitoses. D’altra banda, però, la Directiva estableix una harmonització mínima i permet als Estats membres aplicar valors inferiors.
· Reforça la cooperació entre les diferents unitats d’informació financera nacionals, encarregades de rebre, analitzar i presentar a les autoritats competents els informes sobre sospites de blanqueig de diners o de finançament del terrorisme.
Les dues propostes preveuen un reforç de la potestat sancionadora de les autoritats competents perquè estableixen, entre d’altres, un conjunt de normes i principis mínims a fi de endurir les sancions administratives i obliguen les autoritats a coordinar-se quan es tracti de casos transfronterers.
Antecedents:
Arran de la publicació d’un conjunt revisat de normes internacionals el febrer de 2012 (IP/12/357), la Comissió va decidir actualitzar ràpidament el marc legislatiu de la UE a fi d’incorporar-hi les modificacions necessàries i, paral·lelament, va realitzar una revisió de la tercera Directiva contra el blanqueig de capitals que va fer palesa la necessitat d’actualitzar el marc legislatiu vigent i esmenar les deficiències observades.
L’actualització proposada de la normativa haurà de ser aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres seguint el procediment legislatiu ordinari.
Es tracta d'un projecte sobre les aplicacions terapèutiques dels fàrmacs regulats per la llum, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya; i d'un projecte per desenvolupar una nova plataforma tecnològica per al tractament de malalties respiratòries, del Centre de Regulació Genòmica.
Desenvolupament de teràpies fotofarmacològiques a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya
Un dels principals inconvenients de les farmacoteràpies és la dificultat de controlar la cinètica dels medicaments i de restringir-ne l’acció a l’òrgan objectiu, dificultat que, a més, en limita l’eficàcia i produeix efectes secundaris no desitjats en els pacients. Amb la subvenció d'arrencada (starting grant) del CER de 2007, el Dr. Pau Gorostiza, de l'Insititu de bioenginyeria de Catalunya, va desenvolupar un plantejament innovador per controlar l’activitat dels fàrmacs regulats per la llum en sistemes de cultiu de cèl·lules. La subvenció de Prova de Concepte li permetrà anar més endavant assajant els nous mètodes en importants receptors farmacològics i en viu. El Dr. Gorostiza espera que aquestes proves desemboquin en els primers assaigs clínics i en la presentació de les aplicacions biomèdiques del projecte a les empreses farmacèutiques. Finalment, es pot esperar que la combinació de fàrmacs amb un dispositiu d’il·luminació extern pugui crear una medicina més personalitzada on les teràpies es puguin adaptar a cada pacient individual.
Subvenció del CER: Dr. Pau Gorostiza
Centre: Fundació Privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya
Títol del projecte “Prova de Concepte”: Aplicacions terapèutiques dels fàrmacs regulats per la llum (THERALIGHT)
Subvenció d’arrencada (starting grant) del CER de 2007: Estudis de neurosecreció per control a distància de l’exocitosi i l’endocitosi (OPTICALBULLET)
L'altre projecte que es desenvoluparà a Catalunya és del Dr. Luis Serrano del Centre for Genomic Regulation (CRG) Fundacio privada el projecte és denomina “MycoBiotics” as a new technology platform for the treatment of human respiratory and genital tract diseases
A l'Estat Espanyol han sigut també seleccionats:
MARTIN DEL VALLE, Eva Maria
Universidad de Salamanca
NANOSMART Smart nanoparticle system for lung cancer application
Els nous fons de la UE anunciats avui oferiran subvencions de 150.000 euros a recercadors d’alt nivell per salvar la distància entre la seva recerca i la innovació comercialitzable. El Consell Europeu de Recerca (CER) ha publicat els resultats de l’última ronda de la iniciativa de finançament ‘Prova de Concepte’, que té l’objectiu de portar la recerca teòrica al mercat. En total, amb els 27 ajuts anunciats avui, s’han concedit 60 ajuts a recercadors que ja comptaven amb subvencions del CER.
Els projectes inclouen una àmplia varietat de temes, des de farmacoteràpies innovadores i nous biomaterials fins a substàncies químiques industrials més ecològiques i barates o criteris més integradors d’accessibilitat dels edificis. El finançament de la beca ‘Prova de Concepte’ pot cobrir activitats relacionades, per exemple, amb drets de propietat intel·lectual, recerca d’oportunitats comercials i empresarials o validació tècnica.
La comissària de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha declarat que “aquesta segona ronda de subvencions de Prova de Concepte és una magnífica notícia, perquè cal dur les nostres millors idees al mercat europeu. Gràcies a la iniciativa, els titulars d’ajuts del CER podran materialitzar el potencial dels seus descobriments. Amb aquestes subvencions i el finançament de la recerca teòrica en general, el CER contribueix a fer que Europa sigui més competitiva ara i al futur”.
Els ajuts van destinats a recercadors de deu països de l’Espai Europeu de Recerca (Estats membres de la UE i països associats al Programa Marc de Recerca). El pressupost total de la convocatòria és de 10 milions d’euros. A la primera fase, de juny de 2012, s’hi van presentar 75 propostes, de les quals se’n van seleccionar 33 que es van anunciar el setembre de 2012. A la segona, de novembre de 2012, s’hi van presentar 69 propostes entre les quals es van seleccionar les 27 anunciades avui.
Enllaç a la llista de tots els subvencionats.
Entre les dades ofertes, destacar que el Càncer de mama continua sent prevalent a la UE en relació a les dones i la causa de mort més freqüent per aquesta malaltia; d'altre costat, cada any es diagnostica càncer a uns 40.000 infants i aquests solen patir formes de càncer poc freqüents.
Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer que es va celebrar ahir 4 de febrer, la Comissió Europea ha presentat avui aquest informe sobre 10 dades concretes envers a com la UE contribueix a la lluita contra el Càncer.
L’any 2008 (últimes xifres disponibles) es van diagnosticar als països de la UE uns 2,4 milions de nous casos de càncer (el 55% homes i el 45% dones), exclosos els càncers de pell no melanocítics. Els més freqüents van ser els de pròstata, còlon, mama i pulmó[1]. D’altra banda, es calcula que més d’un terç dels càncers es pot prevenir.
1. Fa 28 anys que la UE és activa en la lluita contra el càncer.
Va començar el 1985, quan els caps d’Estat dels aleshores dotze països de la UE es van reunir a Milà i es van comprometre a posar en marxa el primer programa “Europa contra el càncer”. Els plans d’acció que van sortir d’aquella reunió van contribuir a l’adopció del primer “codi europeu contra el càncer” i d’unes directives fonamentals que prohibien la publicitat dels productes del tabac i regulaven, a més d'aquests productes, les substàncies químiques, els plaguicides i l'exposició a agents cancerígens als llocs de treball, tots ells factors de risc importants.
Durant tots aquests anys s’han adoptat i incentivat a escala de la UE nombroses accions que han contribuït a salvar vides.
2. El 1987 la Comissió Europea va reunir els millors especialistes en càncer i va establir el "codi europeu contra el càncer".
A partir de la certesa que el càncer es pot evitar amb estils de vida més saludables i que els resultats milloren ostensiblement quan es detecta aviat, el “codi” vol donar als ciutadans una informació essencial a partir d’onze recomanacions:
· No fumar.
· Evitar l’obesitat.
· Fer activitat física cada dia.
· Augmentar la ingesta diària i la varietat de fruites i hortalisses.
· Moderar el consum diari d’alcohol.
· Evitar l’exposició excessiva al sol.
· Evitar l’exposició a les substàncies cancerígenes conegudes.
· Les dones, fer controls del càncer de coll uterí a partir dels 25 anys.
· Les dones, fer controls del càncer de mama a partir dels 50 anys.
· Els homes i les dones, fer controls del càncer colorrectal a partir dels 50 anys.
· Tothom, participar en els programes de vacunació contra el virus de l’hepatitis B.
3. La Comissió coordina la tasca de la UE de control dels factors de risc de càncer.
Com que un de cada tres casos de càncer es pot prevenir, el control dels factors de risc (o determinants) és una prioritat de l’estratègia de la Comissió Europea per reduir la incidència del càncer. La Comissió aborda tots els principals factors de risc, entre d’altres, amb una política de control del tabac que inclou disposicions estrictes que regulen els productes del tabac i en prohibeixen la publicitat i el patrocini, amb la guardonada campanya Els exfumadors no abandonen i amb estratègies i plataformes d’activitats conjuntes dels Estats membres i de molts participants, com ara ONG i indústria, sobre alcohol i nutrició i sobre activitat física.
La Comissió també contribueix a la prevenció del càncer ocupant-se dels factors del medi ambient com ara l’exposició a substàncies cancerígenes i mutàgenes tant en interiors (inclosos els llocs de treball) com a l’exterior. Per això elabora i aplica legislació sobre la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua i l’exposició general a substàncies químiques (per exemple residus i contaminants orgànics).
4. Una acció conjunta de la UE vol reduir un 15% la incidència del càncer d’aquí a 2020.
L’any 2009 la Comissió va posar en marxa l’Associació Europea d'Acció contra el Càncer, finançada com a acció conjunta dins el Programa de Salut de la UE, segons la qual tots els Estats membres han d’establir un pla integral contra el càncer abans de finals de 2013. Aquests plans haurien de facilitar la consecució de l'ambiciós objectiu de reduir la incidència del càncer a la UE un 15% d'aquí a 2020. L’Associació cobreix l’ampli espectre de la prevenció i el control del càncer i centra l’actuació en quatre àmbits:
· Promoció de la salut i prevenció del càncer, inclòs el cribratge.
· Identificació de les millors pràctiques a assistencials relacionades amb el càncer.
· Recopilació i anàlisi de dades i informació comparables.
· Coordinació de la recerca sobre el càncer.
Abans d’acabar el seu mandat el 2014, l’Associació prepararà un estat de la qüestió de l’aplicació dels plans nacionals dels Estats membres, amb una anàlisi del contingut i una avaluació de l’eficàcia. També facilitarà la transferència de coneixements i de les millors pràctiques entre Estats membres. Els Estats membres ja han començat a cooperar en una nova acció conjunta de control del càncer per després de 2014. El càncer és un punt destacat de la proposta de la Comissió d’un Tercer Programa de Salut de la UE (2014-2020).
5. Els programes de cribratge del càncer de mama, de coll uterí i de còlon amb criteris demogràfics que s’estan duent a terme arreu d’Europa segueixen una recomanació de la UE.
El cribratge de qualitat dóna als pacients l’oportunitat de posar-se en tractament a temps i en molts casos salvar la vida a partir del diagnòstic precoç. Si es detecta a una fase inicial, el càncer respon amb més facilitat als tractaments menys agressius.
La Recomanació de 2003 del Consell sobre el cribratge del càncer establia principis de bones pràctiques de detecció precoç i instava els Estats membres a iniciar una acció comuna per aplicar programes nacionals de cribratge del càncer de mama, de coll uterí i de còlon amb criteris demogràfics amb una garantia de qualitat apropiada a tots els nivells.
L’últim informe, de 2008, sobre l’execució d’aquesta Recomanació, indicava que s’havia avançat però els Estats membres estaven lluny de l’objectiu de més del 50% del mínim de proves efectuades. S’espera que el proper informe, que es publicarà el 2014, indiqui millors resultats.
Mentrestant, per ajudar els Estats membres, la Comissió ha compilat un conjunt complet de directrius europees de garantia de qualitat per al cribratge dels tres tipus de càncer. Actualment, gràcies a un projecte cofinançat per la UE i coordinat per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, existeixen suplements de les directrius sobre el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, publicades el 2006 i el 2008 respectivament.
6. Hi ha en marxa un sistema avançat del cribratge del càncer de mama.
El càncer de mama és el més prevalent entre les dones de la UE i la causa més freqüent de mort per càncer i, com que la població envelleix, el més probable és que aquesta tendència es mantingui. La incidència del càncer de mama es pot reduir amb una combinació de detecció precoç, diagnosi eficaç i tractament òptim.
El Centre Comú de Recerca, que és la branca científica de la Comissió Europea, està desenvolupant el primer sistema voluntari europeu d’acreditació dels serveis dedicats al càncer de mama. Les dones europees podran reconèixer els departaments clínics que s’hi adhereixin com a “patró or” pel que fa al cribratge i al tractament. És el primer sistema d’acreditació del serveis de sanitat a Europa.
7. La UE inverteix més de 180 milions d’euros anuals en recerca sobre el càncer.
La UE és un important finançador de la recerca sobre el càncer. Els sis últims anys ha invertit més de 1.100 milions d’euros en projectes de col·laboració en recerca internacional, en la recerca més avançada (l’anomenada recerca a les fronteres del coneixement), en programes de mobilitat, en associacions dels sectors públic i privat i en programes de coordinació dels esforços de recerca nacionals.
Més de la meitat d’aquest pressupost (680 milions d’euros) es destina a encoratjar els principals recercadors d’Europa i d’altres llocs a unir els seus esforços en “projectes de recerca en col·laboració” per tal de trobar noves formes de lluitar contra el càncer i d’ajudar els pacients. Aquests projectes són de gran utilitat per entendre millor com es desenvolupen els diferents tipus de càncer i com es poden diagnosticar i tractar més eficaçment.
Com a exemple, el projecte ADAMANT, finançat per la UE, ha identificat nous biomarcadors i anticossos per detectar i tractar alguns tumors. A més, ha desenvolupat alguns productes anticancerígens, actualment en fase d’assaig clínic, que representen una nova esperança per als malalts de càncer i les seves famílies.
L’assaig clínic de nous medicaments i tractaments és també l’objecte de la xarxa EUROSARC, dedicada als tumors malignes poc freqüents dels teixits tous i dels ossos. Per a aquest projecte la col·laboració de tota Europa era l’única manera de poder comptar amb prou pacients en un temps raonable per fer les proves, cosa que hagués estat impossible per a un sol país.
8. Mitjançant la cooperació dels sectors públic i privat, la UE impulsa la innovació capdavantera en la lluita contra el càncer.
Amb la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI), la UE ha unit forces amb la indústria farmacèutica europea per assolir una innovació capdavantera i oferir aviat als pacients nous medicaments i tractaments per al càncer i també per a d’altres malalties.
Dins la IMI, el finançament de la UE, que s’utilitza exclusivament per donar suport als participants (PIME, centres de recerca, organitzacions de pacients i agències reguladores), s’afegeix a les contribucions no dineràries de grans empreses pertanyents a la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques.
Fins ara, la iniciativa ha destinat uns 80 milions d’euros a la recerca internacional del càncer i a projectes d’innovació que identifiquin nous biomarcadors i desenvolupin nous tractaments i medicaments segurs i eficaços.
Per exemple, el projecte OncoTrack utilitza la genòmica de gran escala per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon i, així, augmentar la probabilitat de supervivència i de tractament eficaç. I el projecte QuIC-ConCePT, dirigit per l’Organització Europea per a la Recerca i Tractament del Càncer, investiga nous biomarcadors amb l’objecitu de millorar els medicaments contra el càncer.
9. La Comissió harmonitza i millora la informació sobre el càncer arreu de la UE.
Les dades i els indicadors fiables, comparables i de qualitat són essencials per millorar els programes de prevenció i els processos de control i assistència arreu de la UE normalitzant i harmonitzant les millors pràctiques. A més, les dades harmonitzades són un recurs valuosíssim per a l’epidemiologia del càncer, que permeten entendre millor les diferències i la causalitat en els estudis demogràfics que superen les fronteres regionals i nacionals.
El Centre Comú de Recerca està treballant actualment en un sistema harmonitzat d'informació sobre el càncer a Europa en col·laboració amb la Xarxa Europea de Registres del Càncer i d’altres entitats importants, com ara l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer o el grup EUROCARE. El resultat serà un atles dinàmic europeu del càncer, que servirà de guia i instrument de control de les intervencions polítiques europees en aquest àmbit.
10. El valor afegit que ofereix la UE és una gran ajuda per als pacients amb formes de càncer poc freqüents.
Els tumors poc freqüents són malalties rares (que afecten a menys de cinc persones de cada 10.000) i ensopeguen amb els mateixos problemes. Una gran proporció dels 40.000 infants diagnosticats de càncer cada any a la UE (molt més que la proporció d’adults) en pateixen formes poc freqüents. El càncer infantil és gairebé sempre molt greu i la principal causa de mort infantil per malaltia.
Els pacients amb càncers poc freqüents han d’afrontar problemes específics com ara el diagnòstic tardà o incorrecte, la dificultat per trobar especialistes, accedir a tractaments apropiats o efectuar estudis clínics, el possible desinterès per desenvolupar noves teràpies, la incertesa de la presa de decisions clínica i la manca de registres disponibles i de bancs de teixits.
La cooperació europea en l'àmbit de les malalties poc freqüents pot representar una gran diferència per als malalts d'aquests càncers. La Comissió Europea col·labora per tal d’aplegar els coneixements i recursos que hi ha fragmentats als diferents països de la UE i obtenir el màxim profit de la sinèrgia i dels resultats.
La Directiva 2011/24/UE, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients en l'assistència sanitària transfronterera, que tots els Estats membres han de transposar l’octubre vinent, estableix la creació de xarxes europees de referència, algunes de les quals s’ocuparan amb tota seguretat dels tumors poc freqüents. El principal valor afegit és contribuir a millorar l’accés al diagnòstic i a una assistència accessible, rendible i de qualitat per als pacients en una situació mèdica que requereixi uns coneixements o uns recursos específics, concretament en àmbits de la medicina on l’experiència és escassa.
