Dins els actes del 50è Aniversari de la mort de Pau Casals i del 50è Aniversari de la fondació de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell
El Vendrell té la immensa sort de tenir un orgue excepcional, però també té la gran sort de comptar amb una associació que coneix el gran valor d’aquest patrimoni material musical i treballa i vetlla per conservar-lo i per difondre’l: Els Amics de l'Orgue del Vendrell.
Aquest cop ha estat en forma de conferència a càrrec de Xavier Mercadé (president de dels Amics de l’Orgue del Vendrell) i de Salvador Guasch (Vicepresident, soci fundador de la entitat i organista)en col·laboració amb l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell, inserida dins el actes de celebració del 50è aniversari de la mort de Pau Casals i del 50è aniversari de l'Associació Músical Pau Casals del Vendrell (AMPC).
Tot i el títol de la conferencia, el que més temps va ocupar va ser explicar el procés que es va fer durant els anys 1776 al 1777 per fer realitat que la vila tingués un orgue. De manera acurada i detallada es va poder conèixer el context que va fer possible realitzar el projecte de l’orgue en el segle XVIII; els costos, les vicissituds, els procediments administratius i de control, i el complex esforç per finançar-lo. El cert és que tot aquell esforç es va veure materialitzat en una peça de qualitat, obra del mestre Ludwig Sherrer, del qual també es va oferir una breu però completa referencia biogràfica.
Anotacions on es recull el retorn de la bestreta que havia fet el rector de la parròquia, mossèn Manuel Aumetell Ferrer (1773 - 1809). (En alguns escrits apareix amb la grafia Aumatell).
Els conferenciants van descriure també les peculiaritat d’aquest orgue i les raons musicals que s’amaguen en ella i que tant fan s’estimen tant els organistes de la vila com els que ho venen a visitar per la magnificència i qualitat del seu so.
També vam tenir l'oportunitat de conèixer diverses de les
restauracions que al llarg dels anys s’han hagut de realitzar, en especial la que el 1929 va finançar Pau Casals, amb un valor afegit que a tots ens cal agrair, ja que va rebutjar la primera de les propostes que plantejava donar-li un aspecte més romàntic
que li hagués fet perdre el seu aspecte original.
Afortunadament no la va acceptar i
avui El Vendrell conserva l’únic orgue a Europa realitzat per Ludwig Sherrer i un
dels millors conservat en el seu estat original de tots els que van fer la nissaga
Sherrer.
Carles Casals i l’orgue del Vendrell
La relació de Carles Casals (pare de Pau Casals) amb l'orgue del Vendrell va néixer de la mà de Pere Simó Vilella (Peret Barber) qui feia de barber al Vendrell i era guitarrista afeccionat, va informar a Carles Casals que a la vila hi havia un orgue barroc que necessitava ser reparat. Carles Casals havia treballat a una fàbrica de reparació de pianos, on s’havien conegut, però a més de la seva gran habilitat en aquestes funcions era músic. De fet ja la Vendrell va formar un quintet amb el mateix Simó i amb Evaristo Julivert, Gil Boixadós i Joanet Vidal Socias i també va donar classes de piano tant als seu fills Pau i Enric, com a d'altres joves que van arribar a ser destacats músics com ara Benvingut Socias o Bonaventura Dini). El seu notable coneixement de la música va portar a que fos contractat con a organista i mestre de capella a l'esglèsia.
El Vendrell té altre sortla quantitat de persones que s’estimen el seu patrimoni material e immaterial, que es va constatar perquè a l’inici de la conferència, els conferenciants;van citar diverses assistents que han treballat i disposen de estudis i documents relacionats amb l’orgue o amb Carles Casals, com ara l’Àngels Santacana qui a organitzar una magnífica exposició sobre Carles Casals, entre d’altres, a més de comptar amb la Nati Castejón,la directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès , qui, com sempre, la pots trobar col·laborant, aportanto generant coneixement envers a la riquesa cultural de tota la comarca. En el cas de l’orgue, cal recordar per exemple l’edició del llibre sobre la restauració desconeguda que el 1939 va realitzar Silvio Puggina, obra de la pròpia Nativitat Castejón i de Xavier Mercadé.
Només queda esperar a la propera convocatòria que ens puguin fer per tornar a gaudir de trobades com la d’aquest passat dimecres, que per cert va omplir de públic la sala polivalent de l’Escola Municipal de Música Pau Casals.
María Dolores García Martínez
esguarddedona
