Obra de Joan Nadal Foto: Dolores García

No sempre és té l’oportunitat d’escoltar als propis artistes desvetllar aspectes personals que han motivat la seva obra, per això aquesta visita guiada, on eren una bona part dels autors que exposen a Ardhara 2012, ha suposat poder copsar amb més coneixement de causa allò que batega, de vegades de manera evident, de vegades de manera més soterrada, en aquesta amplia mostra que s’ofereix fins el  18 d’agost a la sala del Portal del Pardo.


Conferència.
Imma Socias,  va dedicar la seva interessant conferència a destacar el nivell que van assolir les mostres exposicions realitzades al Penedès a la dècada dels 20-30 sobre les que està investigant i més concretament envers a la realitzada al Vendrell, ja que hi eren a aquesta vila i el 10 de juliol  s’havia complert el 85 aniversari de la seva inauguració.

Va destacar la dualitat – identitat/globalitat – que la va presidir, recollint d’un costat el caràcter mediterrani i penedesenc i d’altre com ho va projectar més enllà del seu espai geogràfic.

La relació d’elements exposats l’any 1927, així com la llista de les famílies, entitats o institucions que havien cedit les peces exposades,  fan de la lectura del catàleg un passeig i un testimoni de la vida de la vila.

Altre element molt destacable eren els valors eix de l’exposició: fer la feina i fer-la ben feta.

Grans noms apareixen relacionats amb aquella mostra, des de Pau Casals a Francesc Cambó, que la mateixa Socias va destacar com el gran col•leccionista de tot l’Estat en aquells temps.

Socias també va fer palesa la relació de l’exposició amb el noucentismes. (Un aspecte que per a qui escriu aquesta nota resta molt ben evidenciada en el disseny que apareix al catàleg de 1927, que es pot veure a la imatge adjunta).

En conjunt la conferència va ser un suggestiu tast del que serà el resultat de la investigació que dur a terme, que va aixecar en tots els presents l’expectativa de veure-la conclosa.

Portada interior del catàleg de 1927

A títol de pinzellada personal, destacar que en fullejar la còpia  del catàleg d’aquesta exposició de 1927, i llegir el títol d’Art Retrospectiu per aplegar sota ell l’art de temps passats, em va ser impossible no trobar que es tractava d’una definició de gran subtilesa.