Aquest premis són atorgats per votació popular pel públic infantil (es pot votar per internet)  i l’espectacle del lliurement sol ser força entretingut.

Enguany el presentador és Will Smith , al que podeu veure en el vídeo adjunt (al final de la llista de nominats) amb la Cameron Díaz, la Victoria Justice i en Daniel Radcliffe, acaben tots ben pringats.  

El show és el proper dissabte 31 de març i entre els nominats es troba Antonio Banderas per la seva veu a El Gato con Botas.


La llista de nominats pel que fa a cinema, llibres, videojocs i música són:


Pel•lícula de Dibuixos Animats
Kung Fu Panda
Phineas and Ferb
Scooby Doo Mistery Incorporated
Spoge Bob Square Pants (Bob Esponja)

Millor Pel•lícula:
Alvin y las Ardillas 3 (Alvin and the Chipmunks: Chipwredked)
Harry Potter y las reliquias de la muerte Parte 2 (HP and the Deathly Hallows Part 2)
The Muppets
The Smurf (Els Barrufets)

Millor Actor:
Jim Carrey
Johnny Deep
Daniel Radcliffe
Adam Sandler

Millor Actriu:
Amy Adams
Kristen Stewart
Sofia Vergada
Emma Watson

Millor Pel•lícula Animada 
Cars 2
Kun Fu Panda  2
Puss in Boots (El Gato con Botas)
Rio

Millor Actor/Actriu  per  Veu de Doblatge:
Antonio Banderas
Jack Black
Johnny Deep
Katy Perry

Millor Llibre (tots han servit de base per a pel•lícules o sèries de televisió) 
Diary of a Wimpy Kid (Diario de Greg)
Harry Potter y las reliquias de la muerte 2
The Hunger Games
Crespúsculo

Millor Videojoc
Just Dance 3
Star Wars: complete saga (Lego)
Mario Kart 7
Mario Galaxy 2

Millor canço:
Born This Way  - Lady Gaga
Firework – Kate Perry
Party Rock Anthem – LMFAO
Sparks Fly – Taylor Swift

Millor Cantant Femenina
Lady Gaga
Selena Gomez
Katy Perry
Taylor Swift

Millor Cantat Masculí 
Justin Bieber
Toby Keith
Bruno Mars
Usher

Millor Grup Musical
Big Time Rush
Black Eyed Peas
Lady Antebellum
LMFAO

Dissabte passat es va projecta al Centre Cívic Ernest Lluch aquest documental que reflexa la forma en que Sampat Pal, i les seves seguidores , lluiten contra la situació de la dona a una de les zones més deprimides de la Índia.

Sampat Pal és una dona que viu en una societat a on la dona no té cap valor, es habitualment colpejada pel marit o la família del marit, i on el matrimoni s’estableix sovint per conveniència, on no es poden barrejar les castes – malgrat que oficialment la llei prohibeix la discriminació per pertànyer a una o altre casta – el pes del costum i la tradició és més fort que la legalitat i en especial en zones rurals. Ella mateixa es va casar als dotze anys, i de lluny li ve la seva implicació per ajudar al canvi de la seva societat, abans de instituir Els Saris Rosas, l’any 2006, ja havia participat en l’organització de tallers de costura per dones.  Més tard va començar la seva tasca de mediadora en conflictes on les dones eren víctimes. Molt especialment actua – ella i els seus saris roses – enfront  els marits maltractadors, però també a la corrupció.

Els Saris Roses són el seu símbol, una mena d’uniforme perquè tothom sàpiga que hi són presents.

Sampat Pal és una dona hindú provinent d’una casta baixa, va néixer l’any 1947, viu al nord de l’Índia, a l’estat de Uttar Pradesh,  va escriure un llibre que es va publicar a Espanya l’any 2010 amb el títol de “El Ejército de los Saris Rosas” (Planeta) que es pot troba en edició de butxaca.

Una breu mostra del documental.

Aquest compte de terror gòtic – sobre la vida del vampir Barnabas Collins i les seves relacions amb bruixes, homes llops, fantasmes i d’altres situada a l’inici al segle XVIII a Anglaterra, arriba a Collinsport (Maine) on tindrà una relació amb una bruixa a la que trencarà el cor i que es revenjarà destinant-lo a un destí pitjor que la mort, però que arribarà al 1972 quan es alliberat de la seva tomba – promet ser una de les pel•lícules més atractives de la cartellera.

A més de Johnny Deep, trobem a Michelle Pfeiffer, Helena Bonham Carter (esposa a la vida real de Tim Burton; la famosa reina que vol tallar a tothom el cap a Alicia en el país de las maravillas – Alice in Wonderland 2010; o la dolenta bruixar Bellatrix Lestrange a Harry Potter) , Christopher Lee, Chloë Grace Moretz (la noia de La Invención de Hugo), Eva Green (Vesper Lynd, la companya de James Bond a Casino Royal - 2006) i la participació d’Alice Cooper fen t d’ell mateix.

També participen, Jonny Lee Miller (la seva primera pel•lícula al cinema va ser Hackers amb l’Angelina Jolie, de fet després a la vida real va esdevenir el primer marit d’ella), Bella Heathcote (va participar a In Time), Gulliver McGrath (qui també apareix a La Invención de Hugo), Thomas McDonell i Alexia Osborne (una de les nenes que surt a La Mujer de Negro - The Woman in Black) entre d’altres.

Representants del Col·lectiu de Dones "El Farcell", David Vila, Núria Figueras (alcaldessa de Banyeres) i Joana J. Fernández (regidora de Benestar Social) foto: Dolores García

 La violència de gènere continua avui sent un dels exponents d’una visió on la dona no té les mateixos drets i deures que un home. És una visió lligada a moltes cultures diferents, que demana una activitat no només repressiva, per quan ja ha succeït l’atac violent, sinó preventiva per tal d’anar fent desenvolupar una consciència de respecte i convivència, d’igualtat legal i real entre persones, és a dir entre homes i dones.

Dins aquesta línia cal inscriure les xerrades que Mossos d’Esquadra ofereixen molt especialment perquè tinguem tots presents els indicadors que ens assenyalen la presència de la violència en els seus primers estadis.

En aquest cas la xerrada va ser a càrrec de David Vila, qui de manera concisa i clara va abordar un tema que sempre és espinós. Aquest resum correspon en gran mesura a la seva xerrada, amb certa informació complementaria de caràcter legal, que pot ajudar a col•laborar en la tasca que tots ens hem d’imposar d’ajudar a construir una societat més capaç per a la convivència.

Què s’entén per violència de gènere? 
Aquella que la dona pateix pel fet de ser dona, no només en l’àmbit familiar, sinó laboral, social, etc., i que abasta aspectes tant diferents com el maltractament psíquic, físic, sexual, econòmic, els matrimonis forçats, o la prostitució, entesa como una forma d’esclavatge forçat (qui no ha vist noies a la carretera exercint amb sol o pluja aquesta activitat, i qui a vist mai un noi fent el mateix?)

Per què hi ha una atenció especial a la violència de Gènere? 
Any 2010:
En estudiar les dades corresponents al nombre de morts violentes on víctima era dona, d’entrada s’hagués pogut considerar que en raó de violència de gènere haurien de ser 14 dins l’àmbit de la parella, però en investigar els casos la realitat mostrava una xifra força diferent: 74. La diferència rau en que les 14 eren víctimes que havien fet denuncia en algun moment, les altres 60 no havien fet cap denuncia.

Per tant encara avui una gran part del problema de la violència contra la dona pel fet de ser dona resta desconegut o amagat.

Denunciar.
Per poder saber la realitat del veritable impacte que la violència de gènere té, es imprescindible saber quanta gent la pateix, i això només es pot saber mitjançant la denuncia.

Un canvi de llei i uns canvis a la societat 
Com ja s’ha dit al principi, cal anar estenent el convenciment social que homes i dones són iguals en drets i deures, que quant a persones no hi ha cap diferència.

Indicadors de violència. 
Un cop més cal recordar que la violència de gènere no es produeix de sobte, sinó que és el resultat de un procés que s’inicia amb senyals sovint molt subtils que la víctima sol interpretar fins i tot com mostres d’interès i de protecció per part de la parella, tot i que en realitat són senyals de control, com ara controlar el mòbil, la manera de vestir o pentinar-se, les amistats, trucades de telèfon per controlar on s’està i que es fa.

De vegades quan les persones de l’entorn avisen la víctima aquesta en lloc de reconèixer les senyals sol considerar que no passa res , que això es normal perquè la seva parella és gelosa i interpreta aquest gelós com un senyal d’estima.

El control es va incrementat, la inseguretat de la víctima, qui es creu que no té capacitat, intel•ligència, van paral•lels al creixement de la por, perquè no vol fer enfadar la parella. Creu que si li renya, li crida, li estira dels cabells, li pega o fins i tot la fa tenir relacions sexuals sense desig, és culpa d’ella.

El circuit del maltractador: 
El maltractador sol actuar repetint un circuit que va minvant la seguretat de la víctima: la renya, la fa sentir inútil, li que l’estima i que ho fa pel seu bé, es mostra afectuós, i torna a començar. Es tracta d’una veritable gestió de manipulació dels sentiments, les emocions, les inseguretats i la personalitat de la víctima.

Sovint en una segona fase l’home munta escenes en públic on deixar en evidència la seva companya, parla d’ella davant els altres com una inútil i es mostra ell com una víctima.

En un tercer nivell el comportament dominat pot ser ja evident per la dona, però el record dels moments bonics, junt amb el sentiment de culpa i el menysvalua que sent per ella mateixa far que pugui arribar a genera una mena de “sindrome d’estocolm” cap el maltractador i l seu potencial botxí.

És un circuït on s’acumula tensió, es produeix un esclat de violència, s’entra en una reconciliació, i una fase de calma; per de nou iniciar una nova pujada de tensió,que portarà a repetir indefinidament aquest cicle.

A més del que preveu la llei, i que com va destacar una de les assistents a l’acte qui era víctima de la violència de gènere, no sempre funciona a la velocitat que caldria; cal sobretot anar conscienciant-nos de la necessitat de fer aflorar la realitat del comportament maltractador per tal de cercar solucions i evitar noves morts.

Aspectes complementaris:
Des de que es va iniciar la gestió de les víctimes de la violència de gènere, s’han viscut diverses etapes i s’han pogut constatar diverses tendències, de vegades lligades a aspectes legals que no tenien a veure amb la violència de gènere, sinó, per exemple, quan es va oferir papers per a les víctimes de gènere que fossin persones arribades per vies no regulars i que no disposaven de documents que legalitzessin a la seva estada al país, es van donar un allau de denuncies que cercaven aquesta regularització i que un cop retirada l’oferta, la situació es va diluir.

O que per aconseguir determinades avantatges en processos de divorci era temptador acudir a una denuncia per activar la situació, per cert cal no oblidar que la llei penalitza les falses denuncies i que la persona que la pateix – la falsa denuncia – té dret a demanar indemnització per danys morals.

També aquest aspecte d’un índex de falses denuncies, es utilitzat de vegades per fer creure que la situació no és tan greu com sembla, però al final el nombre de dones mortes en situacions on resta evidenciada que ha estat la violència de gènere la causa de la seva mort, clarifica que és un problema real davant el qual no ens podem girar d’esquena.

 Amb la participació de Carme Riera, Camil•la Pérez Salva, Mercè Insenser i Maite Prades tindrà lloc dijous 15 de març a les 19.30 hores, a Vilanova i la Geltrú a la Biblioteca del Museu Victor Balaguer (Victor Balaguer s/n).

La introducció la durà a terme l’escriptora Teresa Costa-Gramunt i la moderació serà a càrrec de Mireia Rosich, directora del Museu Victor Balaguer

Maica Duaigües Foto: Dolores García

Maica Du Aigües es troba al cap davant d’aquest programa dedicat a la poesia titulat Sarau de Poesia que es pot escoltar els diumenges de 10 a 11 del matí. També es pot seguir a través del servei de Ràdio a la Carta, on es poden descarregar els programes ja enregistrats.

La xocolatada es durà a terme el proper diumenge dia 18 a partir de les 17 hores a la Fonda l’Antiga de Calafell Poble (Pl. Catalunya, 29) el preu es de 4 € inclou xocolata, nata, pastes) i es convida als participants a aportar poesies, llibres, així com a compartir lectures i dur a terme un col•loqui oberta a tothom.
les inscripcions cal fer-les a : Fonda Antiga: 977 690 638 Llibreria Segur: 977 673 181 Biblioteca Ventura Gassol: 977 691 284 O a través de correu electrònica a l’adreça saraudepoesia@hotmail.com

Exposició de les obres de Koldo Sebastian; una obra que segons Luis Casado Oliver (President de la Fundació María Forcada del Govern de Navarra) oscil•la entre la raó i l’emoció, amb una enigmàtica unió entre contraris que permet gaudir d’enigmes i incerteses apassionants. 

Calignometrias és el fruit de deu anys d’investigació plàstica; el nom es l’acrònim de (metrias) mides (gnom) angle (cali) perfecte. I gira al voltant de l’angle recte, i on el quadrat és la figura de referència.


La inauguració tindrà lloc diumenge 18 de març a les 12 hores.

L’exposició romandrà oberta del 18 de març al 26 de maig.
Les Quintanes - Casa Mas, núm. 1 – Llorenç del Penedès.
Col•labora en l’acte: Jané Ventura, Vins i Caves.