Les inversions de la Unió Europea en educació i inserció laboral dels joves surten a compte
Europa de juny 26, 2013
Un informe de la OCDE així ho confirma.
La Comissió Europea ha acollit avui amb satisfacció la publicació de l'informe anual "Panorama de l'Educació 2013", un document de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el qual s'analitzen els sistemes educatius dels 34 països que en formen part, entre els quals hi ha 21 Estats membres de la UE i països com ara l'Argentina, el Brasil, la Xina, l'Índia, Indonèsia, Rússia, l'Aràbia Saudita i Sudàfrica. L'informe determina els reptes a què s'enfronten el sistemes educatius europeus i que han d'abordar conjuntament la UE i els seus Estats membres i confirma la importància de les polítiques destinades a modernitzar els sistemes educatius i a incrementar les oportunitats perquè els joves estudiïn o rebin una formació en un altre país.
"Aquest informe és una important font de coneixements i dades pels responsables polítics que contribueix a millorar la nostra comprensió dels reptes als quals hem de fer front. La inversió en educació sempre és rendible a llarg termini i els Estats membres no poden oblidar aquest fet a l'hora d'assignar els pressupostos públics. Com confirma aquest informe, les retallades en educació en general, i en els salaris del personal docent en particular, poden obstaculitzar l'objectiu d'oferir sistemes educatius eficients i de gran qualitat", ha declarat la comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou.
"El que necessitem ara és garantir que els nostres joves estiguin motivats i formats amb competències del segle XXI, amb un esperit emprenedor que torni a posar Europa al camí del creixement. Hem d'estar disposats a aplicar reformes perquè els nostres sistemes educatius estiguin a l'altura dels millors del món, i això vol dir que hem d'invertir-hi. Tot i així, tal i com mostra clarament aquest estudi, alguns Estats membres ho fan millor que d'altres a l'hora de mantenir els nivells de despesa en educació", ha afegit la comissària.
La inversió en una educació i en una formació de qualitat, especialment en l'actual context d'alt atur juvenil, ocupa un lloc central en l'agenda de les polítiques de la UE. El proper Consell Europeu dels dies 27 i 28 de juny se centrarà en mesures per impulsar l'ocupació juvenil. Com a part de la seva contribució a la reunió de la setmana que ve, la Comissió ha posat en marxa la nova iniciativa "Treballar junts pels joves europeus" en la qual s'estableixen les accions que la UE ja ha realitzat o que posarà en marxa properament per ajudar els Estats membres a modernitzar i millorar els seus sistemes educatius. Es tracta d'un enfoc coherent amb els resultats de l'informe "Panorama de l'educació 2013", ha conclòs Vassiliou.
L'informe "Panorama de l'educació 2013" es presenta avui a Brussel·les amb el director adjunt d'Educació i Competències de la OCDE, Andreas Schleicher. També hi intervé el director general adjunt de la direcció general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné, que destacarà la importància dels resultats de l'informe per a la UE.
Què diu l'informe "Panorama de l'educació 2013" sobre Europa?
L'informe és una publicació anual de la OCDE que es basa en dades recopilades per Eurostat, l'Oficina Estadística de la Unió Europea, i l'organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). En aquest informe es presenten dades sobre l'educació provinents dels 34 països de la OCDE, entre els quals hi ha 21 Estats membres de la UE. Hi ha, doncs, sis Estats membres que no formen part de la OCDE (Bulgària, Xipre, Letònia, Lituània, Malta i Romania) i que, per tant, no estan inclosos en l'informe.
La Comissió acull favorablement aquest informe en el context d'una cooperació reforçada entre el departament d'Educació de la OCDE i la direcció general d'Educació i Cultura de la Comissió per analitzar els seus sistemes educatius. L'informe confirma l'anàlisi que ha fet la Comissió de les tendències que caracteritzen els sistemes educatius europeus i a la vegada mostra les grans diferències que existeixen entre Estats membres.
La majoria d'Estats membres de la UE disminueix la despesa en educació per estudiant, tot i que encara es troba lleugerament per sobre de la mitjana de la OCDE. Al 2010 la despesa per estudiant en tots els nivells educatius dels 21 Estats membres de la UE que formen part de la OCDE va ser de 7.200 euros; en canvi, la del conjunt de la OCDE va ser de 6.900. Aquesta disminució és un motiu de preocupació. A més a més, les pròpies dades de la UE sobre despesa pública en educació en relació al PIB dels Estats mostren que cinc Estats de la UE (Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania i Eslovàquia) combinen un baix nivell en inversió en termes absoluts amb una tendència decreixent des de 2008/09.
El 15% dels joves entre 15 i 29 anys ni treballaven ni rebien educació o formació (ni-ni) el 2011.Es tracta d'una xifra lleugerament millor que la mitjana de la OCDE que és del 16%. De totes maneres, en alguns Estats com Irlanda, Grècia, Espanya i Itàlia, més del 20% dels joves es trobava en aquesta situació i xifres recents de la UE demostren un empitjorament pel que fa al 2012 en aquests Estats. Per evitar una "generació perduda", s'ha de donar un paper destacat als programes d'educació i formació específics entre els quals hi ha d'haver programes d'aprenentatge o períodes de pràctiques d'alta qualitat en el marc de la iniciativa de garantia juvenil de la UE.
Els països de la UE tenen un percentatge d'estudiants en programes de formació professional de nivell d'educació secundària superior més elevat que la mitjana de països de la OCDE. Tot i així, la situació canvia significativament entre els diferents Estats membres: al 2011, aquest percentatge era superior al 70% a Bèlgica, la República Txeca, Àustria, Eslovàquia i Finlàndia. En canvi, a Estònia, Irlanda, Grècia, Hongria, Portugal o al Regne Unit hi havia un 40% d'estudiants en aquests programes. En aquest cas, es tracta d'un percentatge similar als països de la OCDE que no pertanyen a la UE exceptuant-ne Austràlia. La Comissió Europea crida els Estats membres a maximitzar els beneficis de l'aprenentatge basat en el treball amb l'objectiu de facilitar als joves la transició entre l'educació i l'ocupació. El 2 de juliol, els comissaris Androulla Vassiliou i Lászo Andor posaran en marxa l'Aliança Europea per a la Formació d'Aprenents a Leipzing amb l'objectiu de reforçar la qualitat, oferta i imatge de l'aprenent i la formació professional a tota la UE
La remuneració mitjana del personal docent dels països de la UE equival a entre el 77% i el 89% del sou dels treballadors a temps complet amb un nivell d'estudis similar. Els seus sous s'han reduït aproximadament un 4% entre el 2009 i el 2011 en termes reals. Si segueix aquesta tendència, podria posar-se en perill la contractació d'una nova generació de professors motivats que substitueixi un personal envellit i que es jubilarà aviat.
En els països de la UE està millorant la distribució de gèneres en l'educació de tercer nivell tot i que no ho fa d'una manera homogènia en tots els àmbits. Tal i com mostra l'informe, ja fa temps que a Europa hi ha més dones que homes amb un títol de llicenciatura o màster i aquesta diferència està augmentant: el 2011, el 60% de tots els titulats en els 21 Estats membres de la UE que pertanyen a la OCDE eren dones, mentre que el 2000 aquest percentatge era del 55%. Tot i així, en matèries clau com ara les matemàtiques, la ciència i la tecnologia, el percentatge de dones només ha passat del 40% al 42% (excepte a la República Txeca, Alemanya i Eslovàquia, països on el percentatge ha crescut en més de 10 punts). Les oportunitats de treball, però, van seguir sent molt millors per a homes que per a dones amb estudis de tercer nivell en comparació amb qualsevol altre nivell d'estudis. La diferència entre l'ocupació d'homes i dones d'entre 25 i 64 anys amb estudis de tercer nivell arribava als 7 punts percentuals de mitjana per a la UE 21, dos punts per sota de la totalitat de la OCDE
Més informació
Intervenció d'Andreas Schleicher i Xavier Prats Monné, nascut a Tarragona, director general adjunt d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (en directe per internet)
.jpg)
.jpg)
